Adorno i Steiner, per citar dos dels noms més recurrents, són clars exemples dels pensadors que han exposat les seves teories sobre la presumpta inutilitat de l'art. El primer referint-se a la impossibilitat -o no- d'escriure poesia després de l'horror del nazisme i el segon apostant per la creació -definida com un fet inútil en si mateix- com a forma de fer més conhortadora i gratificant la vida. Normalment el progrés i el benestar d'una societat comporten un desenvolupament cultural en els diferents àmbits de l'art, encara que no totes les facetes vagin en paral·lel i es puguin equiparar unes amb les altres. Les estadístiques i els índexs culturals, per tant, resulten bons indicadors de la maduresa -social, política, educativa, econòmica...- que ha assolit un determinat poble. A la nostra comunitat, però, tot i que el nombre de cotxes per persona o la renda per càpita fins fa poc ens han situat a la punta de dalt de la piràmide, les xarxes i les estructures culturals s'han mostrat febles i amb greus defectes de construcció i consolidació.

És a dir, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d'un enriquiment cultural estable i potent. En aquest sentit, per intentar aturar un retrocés que sembla imminent i irrevocable, sota el lema "L'art mou el món", la Fundació ACA, dirigida pel genial i estrafolari Antoni Caimari -supòs que si no existís l'hauríem d'inventar-, des de l'oasi cultural de Son Bielí, ha posat en marxa l'Associació d'Entitats Culturals de Mallorca, que pretén convertir-se en mascaró de proa a l'hora d'apostar pel fet cultural com a referent indiscutible i primordial de la nostra idiosincràsia. Es tracta de constituir un espai, integrat tant per persones a nivell individual com per entitats, associacions i col·lectius, on les diferents manifestacions de l'art, entès des d'una perspectiva global i unificadora, siguin la saba nodridora de l'educació i el desenvolupament dels ciutadans.

Així, sumant voluntats i aglutinant esforços, es podrà crear un teixit artístic i cultural amb la força suficient per garantir la consecució i la continuïtat de millores encaminades a situar les "coses inútils" que esmentava Steiner -a saber: la música, la pintura, la poesia...- a l'alçada de les necessitats més elementals i prioritàries. Aquells que preconitzen als quatre vents que la cultura és un luxe, un privilegi, i, conseqüentment, una cosa sobrera i prescindible, no fan més que caminar cap enrere com els crancs, provocant un retrocés i una involució que qualque dia, més prest que tard, sens dubte ens passarà factura.

És clar que en aquestes circumstàncies, tan adverses i correctores, primer són unes que les altres, però les retallades que es facin avui dia als centres escolars o a les entitats culturals, encara que no es visualitzin tot d'una com es nota quan es minven els serveis en la sanitat, suposaran que els alumnes surtin de les aules menys preparats o que la majoria dels joves segueixin distanciats de les activitats artístiques i no visquin el fet cultural amb la normalitat que caldria. Per això mateix s'ha de passar de la teoria a la pràctica, començar a establir un nucli de feina, eficient i heterogeni, imaginatiu i persistent, generador d'accions i propostes dirigides a aconseguir que el rumb i el destí del nostre patrimoni cultural no sigui cosa dels polítics de torn. Hi ha tantes, tantíssimes ganes d'avançar en benefici de l'art, que no podem deixar que la bolla s'aturi de rodar. En el moviment es troba la creació. Acció és sinònim de vida. Viure és resistir.