Sembla que al PP i al PSOE els agradaria que no existís cap altre partit a més d'ells dos. Així qui guanyàs les eleccions ho faria sempre per majoria absoluta i podria governar amb tota la tranquil·litat del món sense haver de dependre de les minories incomodadores, talment com passa als Estats Units, on no hi ha manera que hi suri res que no sigui demòcrata o republicà.

La cosa no els acaba de sortir bé del tot, però s'hi esforcen tant com poden. La darrera mesura que prengueren en aquest sentit va ser l'obligació que qualsevol formació política sense representació parlamentària que es vulgui presentar a les eleccions té l'obligació de presentar un nombre d'avals igual o superor al 0,1 per cent del cens electoral de la circumscripció o circumscripcions a les quals vol ser present. Una mesura que ha fet que el proper 20 de novembre hi hagi menys candidatures per poder votar que no a les eleccions generals de fa tres anys i mig. Supòs que les reivindicacions dels indignats, que aconsellen no votar els dos partits grans, els devia fer passar un poc de pena i han posat fil a l'agulla per posar-los-ho un poc més difícil i allunayar-se una mica més de les reivindicacions del carrer.

Tanmateix, hi ha moltes altres mesures, que estan en vigor des de fa molts d'anys, que no contribueixen, precisament, a la pluralitat política. Una n'és el mateix sistema electoral, que no és totalment proporcional, car la llei d'Hondt, que s'empra per assignar els escons segons el nombre de vots aconseguits, fa prevaler les grans formacions sobre les petites. La configuració de les cirscumscripcions electorals també és un entrebanc per als partits petits. Hi ha cirscumscripcions que només elegeixen 3, 4 o 5 diputats, la qual cosa fa que es necessiti un percentatge de vot altíssim per aconseguir representació. De fet, els partits més modests sovint han aconseguit representants a les circumscripcions més grosses: Madrid i Barcelona, que trien més de 30 diputats, i València, que en tria 16, però gairebé mai no n'assoleixen a les petites.

Tanmateix, la mesura que em sembla pitjor de totes és la de les quotes informatives durant la campanya electoral. Resulta que cada partit polític té assignats uns espais publicitaris de franc als mitjans de comunicació públics segons el nombre de vots obtinguts a les eleccions anteriors. Però per si això fos poc, resulta que també imposen el repartiment del temps entre els distints partits que es dedica als informatius, la qual cosa em sembla del tot excessiva. De fet, hi ha hagut múltiples protestes dels periodistes contra aquesta manera tendenciosa i antiperiodística d'informar. A TV3 fins i tot han pres la mesura simbòlica de no signar les informacions per mostrar el seu desacord. En lloc de deixar al criteri del professional la importància de cada notícia i l'interès informatiu de cadascun dels actes i propostes electorals, no els queda més remei que haver de dedicar més o menys temps a la informació de la campanya de cadascuna de les formacions polítiques segons els seus resultats anteriors. Això, a més a més de ser poc professional, també crea dificultats afegides als partits petits per poder fer arribar el seu missatge a l'electorat i consolidar l'statu quo partitocràtic.