Predient i dient

La campanya electoral i l'enquesta del CIS, el vulcanisme d'El Hierro, les pluges (i els vents), la mà de l'FMI sobre Itàlia (i això sense incloure les revelacions d'Ibrahimovic confessant sense cap problema que va estar a punt d'emprar la violència per tractar els problemes que tenia amb Guardiola: i continuarà essent un heroi esportiu!) i en general els temes que ens entretenen televisivament aquest cap de setmana podrien haver-se afegit al Fenòmens paranormals, la tertúlia d'humor del D+, que al capdavall tractava la qüestió que uneix tots aquests temes: ¿Es pot predir el futur?, amb resposta, intel·ligent, de Pepe Colubí: "No".

(Dels altres temes, com ara ¿Per què els extraterrestres sempre apareixen nus?, no s'acabà de treure el suc, perquè els disbarats que amolla la gent que intenta predir el futur, a través d'horòscops i similars, són insuperables). És curiós, i decebedor, perquè si anaves zapejant algun informatiu, i tots tractaven els temes esmentats, t'adonaves que bona part de l'energia de les notícies es gasta en aquest afany de predicció: què passarà el 20-N? (d'enguany), què decidirà el volcà canari?, plourà més?, se'n sortirà Itàlia?, etcètera.