cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
16°

Un creuer cuirassat (1898)

Aquella tardor arribaven a Mallorca els tripulants supervivents del creuer de guerra Cristóbal Colón, els balears Bartomeu Maians, Joan Vinyes, Bartomeu Prats, Antoni Bonet, Joan Rosselló, Bartomeu Maians, Francesc Marí, Joan Ribes, Joan Tur, Vicens Verdera, Antoni Costa i Antoni Puerto. Hi eren absents, morts en combat, Josep Cerdà, Agustí Nicolau i el maquinista Emili Bonet.

Ho havia contat així el cronista: "En aigües de Santiago de Cuba fou derrotada l'esquadra espanyola de l'almirall Pascual Cervera y Topete en un desigual combat contra l'esquadra ianqui. Més de seixanta individus, fills de les Balears, formaven part de la dotació dels navilis integrants de la referida esquadra, els creuers Infanta María Teresa, Vizcaya, Almirante Oquendo i Cristóbal Colón; els torpediners Furor i Plutón, que pretenien sortir del port de Santiago de Cuba per a trencar el bloqueig de l'esquadra enemiga en un desesperat intent de defensar el darrer que restava de l'imperi espanyol.

Però... quin vaixell era aquest? El Cristóbal Colón havia estat avarat el 16 de setembre del 1896 i fou entregat a la Marina espanyola per part de les dressanes Sestri Ponenti de Ansaldo, a Gènova, amb tota urgència, aquell 1898, sense estar del tot enllestit. Desplaçava sis mil vuit-centes tones i la seva eslora era de cent metres, amb mànega de divuit i calat de set amb set. El seu aparell motor era format per vint-i-quatre calderes tipus Niclausse, dues màquines alternatives verticals de triple expansió que li donaven una potència de tretze mil cavalls de força. Havia de menester un combustible de mil tones de carbó i podia navegar a una velocitat de dinou nusos. L'entregaren amb la meitat de l'armament, puix que dues peces artilleres, les més importants, no hi pogueren esser instal·lades.

Eren de la mateixa classe que aquest creuer cuirassat els vaixells italians Giuseppe Garibaldi, Varese, Francesco Ferruccio, i els argentins General Garibaldi, General San Martín, General Belgrano i General Puyrredón, i els japonesos Kasuga i Nishin. Deim això perquè es tractava d'una nau que era el darrer crit en el mercat naval, com ho demostra l'èxit de construcció.

Així doncs, els nostres polítics, moguts per l'honor, que no era altra cosa que trist orgull, enviaren, directament, el vaixell que havia d'esser la dels darrers avanços tècnics en matèria naval de les drassanes a l'escorxador.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.