Havia sentit parlar, molt bé per cert, del projecte del museu parroquial de Santanyí, però no havia tingut ocasió, fins ara, de visitar-lo. Parlam d'una proposta ajustada a les dimensions i a les possibilitats dels promotors, fet a mida, sense ostentació, sense despeses innecessàries, pensat per posar en valor i mostrar objectes i peces que, en el seu conjunt, parlen de la història religiosa d'un poble. En el meu imaginari, el museu girava al voltant de l'orgue, obrat per Jordi Bosch el 1762, la peça troncal d'aquest projecte. Era dissabte, dia 29 d'octubre. Com és natural, jo mateix també hi anava per conèixer l'orgue esmentat, acompanyant l'organista benedictí P. Jordi-Agustí Piqué, que el dia anterior havia fet una conferència a la Catedral. Com se suposa, només per veure i sentir aquest orgue val la pena entrar al museu de Santanyí.

Parlam, com se sap, d'una de les peces més emblemàtiques de l'antic convent de Sant Domingo de Palma i que va ser adquirida per la parròquia de Santanyí, arran de l'enderrocament d'aquella extraordinària icona de l'arquitectura gòtica mallorquina. Mentre el mestre Piqué provava l'orgue, servidor contemplava, des del mirador que m'oferia el mateix instrument musical, un temple que explica l'entrada de Mallorca en la modernitat, perquè l'església nova de Santanyí té un aire de transició i de pas. Talment com si l'església actual ens convidés a mirar el món d'avui sense por, amb senzillesa, sense prepotència, però tampoc sense aquell aire poderós que l'Església conserva encara en molts indrets. Però tornem al concepte de museu parroquial. Tot allò que s'ha conservat i es mostra en aquest museu expressa detalls, moments, experiències i maneres d'un passat que continua present. Reflecteix la vida i s'expressa d'una manera també viva.

En primer lloc, el museu dóna vida a una arquitectura que parla del pas del temps i de la manera com els mallorquins del sud van reflectir l'espai i hi van projectar el seu imaginari, en tot allò que afecta la transcendència, però també la història. Santanyí és sinònim de pedra i el nom d'aquesta localitat és present en algunes de les principals construccions tardomedievals. A Santanyí, te n'adones ben aviat, que el nostre país compta amb un passat grandiós, fet de petites obres, algunes de les quals només es poden entendre en la seva dimensió justa en espais com aquest, que es va crear a Santanyí el 2005 i que persisteix amb la voluntat de mostrar-se. Un grup de voluntaris tenen cura d'aquest espai instal·lat a la nau lateral de l'església del Roser, del XVI. En aquest espai hi podeu trobar peces emblemàtiques que han acompanyat la religiositat d'un poble, amb peces litúrgiques, retaules, talles i quadres que en recorden la fe, però també personatges il·lustres de la localitat, com ara el bisbe Rafel Verger. D'aquesta sala es passa a l'església gòtica del Roser, per acabar el recorregut al temple parroquial d'estil neoclàssic, construït entre el 1786 i el 1811, enguany fa exactament dos-cents anys. A cada capella hi podeu trobar la informació imprescindible per conèixer els principals detalls de les obres i la seva datació, tot en estil adaptat, molt precís. Tot plegat, una meravella i un projecte que podria servir de referència.