Si hem acceptat que la teleporqueria és el gènere en què sempre s'espera una passa més, per què hauríem de sorprendre'ns quan cada nova passa es produeix? L'entrevista a la mare d'El Cuco (condemnat per encobriment en l'assassinat de Marta del Castillo, dissabte, a La sínia de tele 5, a canvi d'uns 10.000 euros) no és més que una baula afegida a programes d'igual gaubança dedicats a Mario Conde o a Antonio Puerta, o als "joves parricides" (2009) o al "club de les princeses per sorpresa".

I les preteses elucubracions jurídiques (mentre el judici continua) de la lletrada Emilia Zaballos (amollant que "en aquest cas la justícia va per un costat i la moralitat i la veracitat del seu fill -aquest Cuco, Javier García- per un altre") no fan més que enredar l'audiència, que maneja una cultura jurídica fonamentada en altres edicions de La sínia i en els crits de De bona llei i programes similars, i que podrà dir, d'aquí a uns dies, quan hi hagi sentència: "Com és possible que els jutges vagin contra allò que va-sortir-a-la-televisió?". Tot amanit amb arguments tan impecables com el d'aquesta dona: "És raonable que tot el món pensi de la manera que pensa".