L’audiència dicta sentència

Si hem acceptat que la teleporqueria és el gènere en què sempre s'espera una passa més, per què hauríem de sorprendre'ns quan cada nova passa es produeix? L'entrevista a la mare d'El Cuco (condemnat per encobriment en l'assassinat de Marta del Castillo, dissabte, a La sínia de tele 5, a canvi d'uns 10.000 euros) no és més que una baula afegida a programes d'igual gaubança dedicats a Mario Conde o a Antonio Puerta, o als "joves parricides" (2009) o al "club de les princeses per sorpresa".

I les preteses elucubracions jurídiques (mentre el judici continua) de la lletrada Emilia Zaballos (amollant que "en aquest cas la justícia va per un costat i la moralitat i la veracitat del seu fill -aquest Cuco, Javier García- per un altre") no fan més que enredar l'audiència, que maneja una cultura jurídica fonamentada en altres edicions de La sínia i en els crits de De bona llei i programes similars, i que podrà dir, d'aquí a uns dies, quan hi hagi sentència: "Com és possible que els jutges vagin contra allò que va-sortir-a-la-televisió?". Tot amanit amb arguments tan impecables com el d'aquesta dona: "És raonable que tot el món pensi de la manera que pensa".