Els governants podrien ben bé abstenir-se de parlar d'allò que no els importa gens. El problema és que hi ha governants que volen transmetre una imatge de saviesa ecumènica i de control de la situació, sigui quina sigui. Això passa, sobretot, amb els més veterans -i no s'ha d'oblidar que els debutants d'avui se senten veterans quinze dies després, que és quan no s'expliquen com el món havia funcionat fins ara sense ells: és clar que havia de funcionar malament.

Respectuosament diria que la presidenta del Consell Insular de Mallorca, la senyora Maria Salom, hauria pogut no assistir a la proclamació dels premis Mallorca de literatura. La seva presència a l'acte, però, té un significat mig ocult i, naturalment, extraliterari: era un funeral, es tractava d'enterrar una obra tal com l'havia iniciada Maria Antònia Munar i l'havia continuada Francina Armengol, les seves antecessores a la presidència del Consell. Diu la brama que no sent cap amor incontrolable per cap de les dues, però això no ens ha d'importar. Sí que és bo tenir present que el somni de Maria Antònia Munar, uns premis literaris del Consell que fossin els més ben dotats econòmicament en català, ha estat esclafat per la senyora Maria Salom, igualment coneguda pel seu microinterès per la llengua i cultura catalanes. La crisi és una bona coartada per a tot, sia eliminar dotacions de premis literaris o anunciar fantasmagòriques inversions depredadores en un país que ja no suporta ni un totxo més.

Però, res, el cas és que la senyora Maria Salom, alhora que trenca la il·lusió de Maria Antònia Munar, se'ns presenta com una política veterana que pot parlar de tot i on sia que hi hagi qui l'escolti. L'anunci d'uns premis exiguament honoraris ens posa al davant la figura d'una presidenta que parla de cultura perquè té boca. Ella no sap que els premis Mallorca no han arribat a assolir prestigi -perquè la dotació, per ella mateixa, no n'atorga-, i potser aquesta mancança venia determinada pel principi actiu que els generà: ser els més ben pagats. Aquest fet pot ajudar, i molt, uns premis a cobrar prestigi, però manejat per qui, no acostumat a anar a missa, en el portal s'agenolla, s'aconsegueix finalment tenir al mercat de les lletres un guardons superats en prestigi per molts d'altres molt menys dotats.

En temps de tantes dificultats, els governants haurien de ser, diria, primmirats en la comunicació amb la gent. El pitjor que poden fer és retallar-nos per tots els costats transmetent alhora la idea que qui retalla no sap ben bé què fa. És difícil que arribem a metabolitzar el càstig aplicat des de la ignorància. El "prestigi" dels premis Mallorca ha acabat desprestigiant la governanta/fossera.