La Gemma Aguilera és una periodista de raça, de les que persegueixen i oloren bones notícies i, sobretot, bons reportatges. En els darrers temps l'hem poguda llegir en diferents mitjans, però molt especialment a El Temps. La Gemma va fer un reportatge sobre el Pedro Urraca, el policia franquista que va detenir Companys, el president màrtir, i ben segurament d'aquesta investigació en sortiran nous materials. Ara, com a mínim, i això no és gens menyspreable, el seu fill Juan ha cedit els arxius personals del pare a la Generalitat de Catalunya.

Hi ha 15 llibretes de dietaris i diverses fotografies. El material deu ser com a mínim estremidor -del 1922 al 1948 són els anys que abracen- entre altres coses perquè ell era un dels màxims encarregats de perseguir exiliats en els durs temps de la II Guerra Mundial. El fill d'Urraca ha lliurat els papers a la Generalitat per "reparar en part el mal" fet per son pare. És una bona notícia que reivindica el paper del periodisme en l'actualitat, el del periodisme ben fet. Mentre això passa, uns bretols han atemptat contra l'estàtua de Companys a Lleida. Ens cal molta pedagogia i els periodistes tenim, també, aquesta funció, que hauria de ser una exigència.