Els aliments funcionals i la insolència

Des de fa uns anys ha augmentat molt el consum dels aliments anomenats funcionals. Per a difondre aquests productes, que suposadament milloren la nostra salut si els consumim, s'inverteixen quantitats immenses de recursos. En general són productes lligats a l'acció de multinacionals alimentàries que detenten el control dels mercats en gran mesura i amb aquestes publicitats augmenten vendes i guanys. En el cas dels lactis, el resultat és espectacular. Basta veure els llargs mostradors dels supermercats dedicats als iogurts, llets fermentades i altres derivats, sempre monòtons i reiteratius, plens de prodigis alimentaris que milloraran la nostra salut. De manera paradoxal, les nostres deficiències nutricionals actuals són el resultat de l'abandonament de les dietes tradicionals, molt més naturals i diverses que les que aquestes multinacionals han ajudat a instal·lar arreu del món.

És curiós que se'ns ofereixi un suc de fruita enriquit amb vitamina C quan és sabut que una fruita natural conté més del doble de vitamines que aquest producte, o que se'ns inciti a consumir lactis enriquits amb vitamina D o calci quan la llet ja conté tot això. Moltes vegades s'indiquen fets que responen a vagues tendències generals i se'ns amaguen les dosis necessàries per a obtenir resultats significatius. Ningú no substituiria el peix blau per una llet amb omega 3 si sabés que per obtenir algun efecte hauria de consumir-ne com a mínim 2 litres diaris.

Aquesta situació d'indefensió del consumidor pot acabar en pocs mesos a causa de la intervenció de l'EFSA, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària. Des del 2006 la UE va aprovar un reglament per evitar la publicitat d'aliments funcionals enganyosos i protegir els consumidors. El que es pretén amb això és evitar la venda de productes que s'atribueixen virtuts curatives quan en realitat no serveixen per res més que per afegir-nos una despesa innecessària, evitant que optem per la dieta que realment ens podria aportar els nutrients que ens manquen. L'EFSA exigirà a totes les empreses que vulguin vendre aliments funcionals els estudis i avals que provin les seves qualitats. Això tendrà efectes en la publicitat i en l'etiquetatge, que haurà d'indicar els beneficis reals que l'aliment ens aporta i en quina quantitat l'hem de consumir per a obtenir-los.

Des del juliol coneixem l'avaluació de l'EFSA de 2.758 substàncies que les empreses volen utilitzar i ja n'han aportat la documentació. L'informe conclou que més d'un 80% dels reclams sanitaris no estan provats científicament, o bé són tan generals que són indemostrables. No és cert ni està provat que les isoflavones de soja ens protegeixin de l'oxidació o que controlin el colesterol. Tampoc no hi ha proves que demostrin que hi ha una relació entre el consum de lactobacils i una disminució dels agents patògens en el sistema digestiu. L'EFSA afirma, també, que és fals que els bífids ajudin les defenses humanes. Abans d'aquesta avaluació, l'autoritat publicitària britànica (ASA) ja cridà l'atenció a una empresa per considerar enganyosa la publicitat que afirmava que determinat lactobacil millora les defenses naturals dels nins. I el 2009 el Foodwatch, entitat alemanya centrada en la defensa del consumidor, va guardonar aquest mateix producte amb el premi a la mentida publicitària més insolent, qualificant la seva publicitat de "conte probiòtic". Ara tot això pot acabar si l'EFSA fa oficial el seu demolidor informe.