Medicina a les Illes Balears: antecedents
Els primers estudis mèdics de caràcter universitari a les Illes Balears es van desenvolupar a l'Estudi General Lul·lià i a la Real i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca, denominacions que aglutinen les atorgades des de la seva creació, el segle XV, fins als nostres dies -Escoles Lul·lianes, Estudi General, Universitat Lul·liana, Universitat Pontifícia, Universitat Literària, entre d'altres.
L'Estudi General, als seus inicis, era una escola d'ensenyament superior que conferia títols vàlids a qualsevol lloc, atès que atorgava la licentia ubique docendi, aprovada pel pontífex vaticà o l'emperador romà. Com a primer pas, foren nomenats catedràtics de Cirurgia Joan Gual i Rafel Amer, a finals del segle XVI; Gaspar Sastre, el segle XVII, i Macià Roig, a l'inici del segle XVIII. A més, l'any 1626 es va proposar la creació de les càtedres d'Anatomia, Fisiologia i Patologia, que, juntament amb la de Cirurgia, van ser les úniques de caràcter mèdic, impartides abans que l'Estudi General fos considerat com a Universitat.
La Real i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca va heretar els ensenyaments de l'Estudi General Lul·lià -Filosofia, Medicina, Cànons i lleis i Teologia-. Els estudis de Medicina es van impartir ja complets a partir de l'any 1695, dos anys abans de la promulgació dels seus estatuts per Carles II i a petició del Gran i General Consell, cosa que determinà el seu caràcter oficial i va donar validesa als ensenyaments, no només al territori insular, sinó a tots els països de l'àmbit catòlic.
A principi del segle XVIII, l'activitat acadèmica va ser irregular i no es va registrar cap matrícula durant el 1800, any en què es va decretar la supressió dels ensenyaments de Medicina a tot Espanya. També durant la Guerra de la Independència (1808-1814), el seu funcionament va ser discontinu. I finalment, a l'inici del Trienni Liberal, el 1820, la Facultat de Medicina de la Real i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca es va clausurar oficialment. No obstant això, la matrícula es va mantenir fins al curs 1823-1824, l'últim, durant el qual el centre va continuar actiu. En aquest any, es va titular l'últim metge a Mallorca.
Un segle i mig després, l'any 1975, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es van reprendre durant tres anys els estudis del primer curs de Medicina a l'antic Col·legi dels Pares Paüls, a la carretera de Valldemossa, com a embrió d'una futura facultat. Durant aquests anys es van realitzar tres intents seguits, i foren 640 el nombre total d'alumnes matriculats els tres cursos acadèmics: 1975-76, 1976-77 i 1977-78. El professorat estava constituït per docents de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es desplaçaven setmanalment a Mallorca, per metges especialistes de la Residència Sanitària Verge de Lluc i per professors de la Facultat de Ciències, dependent també de la Universitat Autònoma de Barcelona -Alemany, Onsalo, Fortuny, Mateu, Moyà, Jordà, Boronat, Espinar, Blázquez, entre d'altres-. Alguns dels alumnes d'aquestes promocions del primer any de Medicina, posteriorment també van realitzar el sisè curs rotatori a la Residència Sanitària -el que subscriu fou un d'ells-. No obstant això, aquest projecte no va arribar a quallar i els estudis de medicina a les Illes Balears es van veure truncats de bell nou.
Uns anys abans, el 1955, obre les portes el nou hospital de Son Dureta, i s'inaugurà un any després amb el nom Residència Sanitària Verge de Lluc. El 1969 inicia la seva oferta formativa postgraduada amb els primers metges residents hospitalaris, i la primera especialitat formativa fou a càrrec del Servei de Medicina Interna. Amb la primera prova nacional de l'examen MIR el 1978, s'inicia la formació sanitària especialitzada actual. Un any després arriba a la Residència Sanitària la primera promoció de metges interns residents, per la qual cosa se la considerà, de llavors ençà, universitària, distinció heretada per l'hospital universitari de Son Dureta -d'aquesta manera se la coneix des de l'any 1987- i actualment per l'hospital universitari de Son Espases. Per cert, de quina universitat?
També a Opinió
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Milers de persones omplen a vessar Santa Maria per a cridar ben fort: «Sí a la llengua!»
- El bisbe Taltavull ordena dos nous diaques al servei de la Diòcesi de Mallorca
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Alerta a Campos per un repartidor de begudes amb tatuatges nazis
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els estudiants havien de córrer per poder seure.
Totalment. Metges arrelats al territori (el trasllat a la península és un luxe que moltes famílies mallorquines no es poden permetre), i excel.lència en la formació. Gràcies, amic Riutord, pel repàs històric-
Ja és ben hora de posar en marxa la Facultat de Mediciona d'una vegada!