Quina societat més estranya. En poc temps, el Consell de Mallorca progressista ha aconseguit el reconeixement internacional de la Sibil·la i de la serra de Tramuntana fent el camí invers al de la majoria: primer, amb esforç institucional i recances generals (quan no, sarcàstica rialla), s'aconsegueix que el món catalogui d'admirable el nostre patrimoni, per a després, amb un poc de sort, crear l'orgull ciutadà de tenir-lo. Basta saber que la presidenta Salom no signà la demanda per descobrir que tenim un país ben estrany.

La defensa del patrimoni -que obligatòriament passa per la identificació col·lectiva- ha esdevingut eina de confrontació. Aquí, la dreta, que a la resta del món és conservadora, ha entès el país com a negoci i considera un fre als seus interessos qualsevol manifestació d'arrelament. El paisatge ha de ser un decorat per als hotelers i la cultura, un sentiment privat que no interfereixi en el negoci. I viceversa: el paisatge ha de ser part de la melangia personal i la cultura, un decorat per als hotelers. I així ens va, que pretenem destruir el que des de fora ens conserven.