Quina societat més estranya. En poc temps, el Consell de Mallorca progressista ha aconseguit el reconeixement internacional de la Sibil·la i de la serra de Tramuntana fent el camí invers al de la majoria: primer, amb esforç institucional i recances generals (quan no, sarcàstica rialla), s'aconsegueix que el món catalogui d'admirable el nostre patrimoni, per a després, amb un poc de sort, crear l'orgull ciutadà de tenir-lo. Basta saber que la presidenta Salom no signà la demanda per descobrir que tenim un país ben estrany.
La defensa del patrimoni -que obligatòriament passa per la identificació col·lectiva- ha esdevingut eina de confrontació. Aquí, la dreta, que a la resta del món és conservadora, ha entès el país com a negoci i considera un fre als seus interessos qualsevol manifestació d'arrelament. El paisatge ha de ser un decorat per als hotelers i la cultura, un sentiment privat que no interfereixi en el negoci. I viceversa: el paisatge ha de ser part de la melangia personal i la cultura, un decorat per als hotelers. I així ens va, que pretenem destruir el que des de fora ens conserven.
De fora ens conservaren...
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
COMENTARIS
Ja fa anys que Eivissa és Patrimoni de la Humanitat i sa cosa no es nota en una major protecció. Ara hi ha hagut una sentència des TSJB que rebutja anul·lar es tràmits aprovats per a urbanitzar ses Feixes de Vila:
Enllaç: http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/06/29/tsjb-rechaza-anular-tramites-aprobados-urbanizar-ses-feixes/491670.html
Això que hem aconseguit ara és el que pretenia l'arxiduc austríac Lluís Salvador fa 130 anys, que comprava les terres als petits propietaris de les terres valldemossines perquè no tallassin les oliveres centenàries. I és que l'ecologia té molt a veure amb la cultura. ¿Seria possible, per una vegada i sense que servís de precedent, que els negociants no posassin les seves urpes en aquest assumpte del paisatge de la serralada del nord?