Aquest pròxim mes d'agost, un senyor, potser ja no tan jove, acabarà de construir-se un refugi contra els zombis. Tot plegat s'està fent a Cànoves, que és una població del Vallès Oriental, a uns quaranta quilòmetres de Barcelona. Diuen les autoritats en la matèria que és el primer refugi del món, talment com el primer submarí va ser català i ho va ser el primer Chupa Chups. El responsable del projecte es diu Dani Baró i ho explica al seu blog: bunker anti zombi. Per la fotografia del blog, Baró és un senyor d'uns trenta-i-molts anys, amb barbeta de pirata i cara sana i gimnàstica. Fa tota la pinta d'estar en plena forma i sembla que mentalment hi toca, ja que la manera de descriure la construcció del seu refugi és del tot coherent; diu: "Fa dies que faig voltes rumiant com podríem exterminar els infectats acumulats al perímetres dels tancaments... Malauradament no podem disposar d'armament ni munició d'entitat. Ja se sap, les nostres lleis i reglaments fan que només Policia i Exèrcit puguin disposar-ne". Sí, sí.

Així, en Dani té dubtes pel que fa a instal·lar uns aspersors d'àcid sulfúric a l'entrada del búnquer, tot perquè no sap si l'àcid podria fer malbé a la motobomba, les mànegues i els estris, ja que l'objectiu, afirma, és 'poder desfer el crani dels infectats'. Dins el búnquer hi ha molt de menjar: més de dos-cents quilos de macarrons, vuitanta de préssecs en almívar, més de dos-mil litres d'aigua, trenta quilos de mandonguilles, etc. Tot això està pensat per unes trenta persones, les quals podrien sobreviure -diu- durant un any. Recorda una mica els refugis antinuclears que molta gent construïa al jardí de casa, a Amèrica del Nord, durant la Guerra Freda, quan es temia un 'llarg hivern nuclear'. A més, al búnquer d'en Dani hi ha un espai per fer de presó i tres zones, la groga, la taronja i la vermella, totes dividides amb portes d'acer i formigó armat. Ara, en Dani estudia la possibilitat d'usar els cadàvers dels zombis per fer-ne electricitat, pur reciclatge, ja sabem que s'han de buscar alternatives energètiques. El més divertit és quan explica que l'arquitecte municipal li ha fet una visita, i tot per dir-li que hauria de tirar part de la construcció a terra, ja que no respecta les distàncies requerides amb les cases del veïnats.

Jo em penso que en Dani perd el temps i que és possible que mai arribi l'apocalipsi zombi pel qual ha creat el seu bonic cau. Tanmateix, no voldria posar-me excessivament moralista: tampoc en podem estar gaire segurs. Hi ha certs indicis que apunten cap a una possible fantasmagoria indeturable, multituds enfervorides i mentalment moribundes, l'ascens del dogmatisme i el tancament de mollera, la cega obstinació del zombi ridícul i despentinat. Però potser són exageracions. Qui crea un opositor fictici sovint no fa res més que transformar-se en la criatura perillosa que pretén combatre. Així aquest 'anticatalanisme' del Partit Popular. Hom pot acabar fent coses de zombi tot perquè diu que li fan por. Si les coses es posen lletges, en Dani segur que ens espera amb les portes obertes. Estiguem alerta.