I no pot menjar cap figa, perquè no té figueral, diu la tonada. Igual de coneguda és aquesta altra: Sant Pere és a vint-i-nou | i Sant Marçal és a trenta | i el sendemà ja mos entra | es primer de juriol. Advocat contra el reuma, es fa una romeria en honor seu a Marratxí. Encara avui es té per cosa certa que les mosques no molesten les cavalleries que acudeixen a la seva festa. A Felanitx, també era tradició fer una celebració en honor seu, fins que va desaparèixer. A l'any 2008 es va tornar a recuperar, de manera entusiasta, segons m'ha explicat Sebastià Barceló Obrador, Guingaia, jove folklorista felanitxer que ha ajudat a recuperar aquest patrimoni musical, que ja havia fet ull unes quantes vegades.

LA CAPTA DEL GLORIÓS SANT MARÇAL. Tot va començar amb la recerca de la música que acompanyava la senzilla comitiva i que sortia pels carrers de la vila: "és molt curiosa, perquè jo almanco no en conec cap altre, tot el que queda són danses rituals". Sebastià ens explica que enguany ha aconseguit, a força de xerrar amb vells, completar un poc la història i trajectòria d'aquesta música que, a banda de Felanitx, creu que no és coneguda enlloc més. Per realitzar la capta "feim unes estampes del sant i les repartim i el que arreplegam ho entregam a obra benèfica o a col·lectius locals que també treballen per mantenir viva la nostra cultura. Enguany l'estampa l'ha feta en Joan Pla, molt curra, amb angelots".

EL DIA DE SANT PERE, HORABAIXA. La primera nota històrica de la capta apareix el 1842 i la música que acompanya la comitiva sempre és la mateixa. La partitura data de 1920 i s'ha mantengut sobretot per tradició oral. "Ara la conservam de la manera més purista que podem n'Andreu Adrover Tirado, na Francisca Maria Asensio Contestí i jo mateix". Actualment -afegeix- la capta ja no està lligada a la parròquia i l'itinerari del recorregut varia segons l'humor de cada any, normalment pel centre de la vila. "No és res espectacular, però molt peculiar, i a Felanitx era molt popular antigament, però quan es va desvincular de l'Església només sortia la música".

DELS OBRERS SE'N SAP POCA COSA. L'amic Guingaia ens continua explicant que els obrers, al final, ja ho eren els mateixos capellans i no seglars, com per exemple succeeix a l'obreria d'Artà. Sant Marçal ocupa una capella compartida a la parròquia de Felanitx i mai no ha estat el titular, "però des del 1751 hi és, ara a la de Sant Josep, amb Sant Blai". Aquest grup de músics han posat en valor la capta. A qui anirà destinada la d'enguany encara és una sorpresa, que s'anuncia al final i s'entrega l'endemà. Tot a canvi d'una estampeta, que "a darrere hi duu una noteta històrica de la música, cada any diferent, la qual cosa ha iniciat una col·lecció i així té un toc de modernitat", assenyala. Cultura popular posada al dia, des de la sensatesa -res de cultura fòssil- dins el segle XXI. Renovar-se o morir.•