Emocions accessibles

Resultava curiós, la nit televisiva de divendres, atendre el Millennium (al 33), on parlaren de les emocions (Del cor al cervell, amb una filòsofa, un neurobiòleg, un psicòleg i un pedagog, i Ramon Colom), amb el Salva'm de luxe (tele 5), on deu o dotze col·laboradors havien parlat (cridat, més exactament) poc abans de l'estat de salut del torero Ortega Cano. "Tinc una informació directament de l'UCI -hi xisclava Lara Rodríguez: no li fan hemodiàlisi sinó hemofiltració..., podria derivar en una peritonitis..., no pot parlar perquè està intubat", contrariant l'informador que parlava en directe des de la porta de l'hospital on jeu el torero.

Les emocions? Els experts diran el que vulguin, però les emocions giren a l'entorn de l'amor i la mort i de poc més, i si els sentiments són una construcció cultural (enfront de les emocions, que són naturals) podem agrair a la teleporqueria que ens posi a l'abast, a tots, aquestes cerimònies d'amor i mort que fins ara només es donaven en la intimitat o en el cercle petit. Gràcies a la televisió, les emocions fortes (amb un bon toc còmic, acceptem-ho) han superat el dormitori i el saló i tots podem compartir-ne la glòria (i el ridícul).