Essent com som, un cronista tingut per heterodox de la professió, avui que tothom parla a boca plena dels candidats electorals que aquests dies prenen possessió de llurs càrrecs institucionals, a mi, vés per on, em ve de gust parlar dels qui han marxat. És clar, però, que no pas de tota la galeria que s'ha acomiadat després de la "girada" del 22 de maig, no. Em sembla que sols pagarà la pena de fer-ho d'alguns de ben escollits -més tost d'una minúscula i rara embosta- que mereixen un adéu pesarós i, alhora, agraït. Més encara: dels qui ho han deixat acomplint criteris propis de contenció de la vida pública i que s'han menat a si mateixos embolcallant-se en la discreció de maneres, asserenats d'esperit i prou eficaços en els resultats de gestió. En particular, vull desgranar uns mots austers però nítids, sincers, de qui, al meu parer modestíssim, haurà estat el millor conseller insular de la legislatura que ja caduca. Faig ara al·lusió a la persona de Joan Lluís Torres Faner.
El senyor Torres Faner ha, serenament, dirigit l'àrea de Cultura, Educació, Patrimoni i Joventut aquests quatre anys, posat en una tesi que, personalment, judic de plausible. És aquesta, més o menys descrita: a les institucions polítiques, dins un règim democràtic sense aviciaments estructurals, s'hi irromp amb l'únic afany de produir-hi un acte de servei, però no pas per aclarir mancances biogràfiques personals. En lloc de fer-ho per gaudir d'un lloc de feina còmode i assegurat, càlid i estalvi de les crisis per punyents que siguin, i, per damunt de tot, remunerat en termes dineraris com mai somiàvem, cal brandar la mentalitat contrària. Cal, en realitat, que s'hi produeixi un gest de sacrifici personal en favor del comú de la societat, seduït per un bon un floc d'idees i de pensaments polítics per ajudar a les necessàries transformacions. Però res més, perquè tota altra expectativa, acaba transformada en apetències individuals merament domèstiques. És a dir: hom cau indefectible en el aprofitament personal de l'aparell, els privilegis i el doblers fàcil del sector públic. Un cop, idò, verificat l'acte sublim del compromís -duri quatre o vuit anys, i per a casos rars de singularitat, dotze-, el subjecte de l'acció política cal que retorni al seu individual origen, donant les gràcies a la societat i recuperant de seguida l'estatus comú que li era privatiu abans d'embarcar-se en el creuer dels luxes.
Molta sana flaire de tot plegat és el que, en efecte, he vist desprendre's en el capteniment del senyor Torres Faner aquests quatre anys que ara es tanquen. La sana flaire, vull dir, de l'actitud de servei honest, diligent, acurat, gens aferrissat de si mateix. Li ho agraesc com a menorquí que ha estat objecte de la seva política -i sobretot, de la seva conducta pública impecable.
L'ha guiat, dia a dia, una idea nostrada i fidel de país. Hi ha servit tothora; però mai, en cap cas, ha caigut en les vanes temptacions d'aprofitar-se'n, del poder. No ha insultat, no ha ofès, no ha intoxicat la dialèctica de les institucions. Ben al contrari: per mi, ha estat el millor orador de totes les corals polítiques que actuaven a Menorca en la passada legislatura, així en els vuit ajuntaments com a la corporació insular del Consell. El seu verb ha fluït sempre sobre els fonaments de la seva magnífica cultura personal i de l'amor patri a la nostra illa. Però, per damunt de tot, ha demostrat tenir clar que l'oratòria política cal practicar-la amb la senzillesa del subjecte, verb i predicat, posats sobre l'amor al país. Mai no ha sortit d'ell un batall groller, ni una frase emfàtica buida -per tant, estúpida. Més aviat, s'ha pronunciat amb una menorquinitat molt fluent, perfectament assumida i com a referent immodificable del seu tarannà. També ha practicat l'estètica Bargalló; açò és: l'elegància plàstica dels sense-corbata i, a certs moments, dels camisa-per-defora: dos induments simbòlics que ens retornen la política al punt del qual mai no hauria de sortir-se'n: la humana naturalitat i la contenció de les maneres. Senyor Torres: bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels.
L'adéu al conseller de l'estètica Bargalló
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
COMENTARIS
Rigorosa descripció del que haurien de ser els nostres governants a tots els nivells.
Mantenir una estètica acurada i elegant, sense caure amb l'opulència, l'estridència i el mal gust, en la que solen esbarrar-se, fent cas omís a les més senzilles pautes del bon gust, és difícil.
Aguantar les embranzides i mantenir el tarannà amb bon to, sense fer us de les grolleries, les bajanades, la verborrea i l'elocució fàcil, buida de contingut i fal•laç és quasi impossible.
Afavoreixi el Déu dels vents, el velam del seu vaixell
L'autor, amb l'autoritat que li dona la seva condició de president dels tècnics de protocol i comunicació de les Illes Balears, ens ofereix un panegíric de la figura del conseller cessat de cultura del Consell Insular de Menorca, el senyor Torres Faner. En una ocassió vaig dir pùblicament que si algù volguès retrer-me un homenatge jo voldria ho fes desprès de mort: aixì m'evitaria el mal rato de possar-me vermell davant tothom i em donaria la certesa de que l'autor no ho feïa mogut per cap mena d'Interès. En Miquel Àngel Limón avui ens fa palès el seu respecte pel conseller que va fer de la seva actuació pùblica una mostra d'elegància. Rara avis, tant la del personatge esmentat com la de l'articulista
Limón, aquí hi ha cosa que no encaixa. Si el conseller Torres va ser tan bon exemplar: com és que el van defenestrar...