Els transfuguisme és legal i, per tant, no hi ha pacte entre partits que hi valgui per aturar-lo. És així perquè tots són uns hipòcrites. Els dos grans nacionals, PP i PSOE, podrien haver canviat la llei electoral i, si calgués, la Constitució per acabar amb el transfuguisme. No ho han fet perquè no han volgut. De res valen les excuses de mal pagador i les llàgrimes de cocodril. Aquí tant el PP com el PSOE, com tots els altres, se n'aprofiten quan els interessa, del transfuguisme. I quan els perjudica, ploren.

La història balear és plena d'esplendorosos exemples de trànsfugues. Entre d'altres: Carles Ricci, del CDS, va ser un de celebrat, ja fa molts anys; Jaume Peralta, un altre, que va sortir del PSOE tot just després les eleccions de 1991 per donar el Consell de Menorca al PP: o el cas més espectacular viscut a Balears: el d'un diputat nacional i el d'una diputada regional que, tots dos alhora, abandonaren el PSOE, però no les actes, i es feren del PSM, per crear llavors a Eivissa el partit aliat amb els esquerrans nacionalistes mallorquins.

La xacra es posa ara d'actualitat novament per mor de la dona aquesta d'Alcúdia, que essent, o havent estat, caldria dir, número u del PSM està a punt -si José Ramón Bauzá no ho impedeix- de donar la batlia al PP. Demà mateix. Tant el PSOE com el PSM posen el crit al cel i acusen Bauzá de ser un hipòcrita per dir que "ve a regenerar la política" i, no obstant això, començar així. Tenen raó. Però no convé que cridin molt: Bauzá és com ells mateixos. Aquesta legislatura recent finalitzada uns electes per Esquerra Unida abandonaren el partit per seguir en el poder amb el PSOE i PSM com a "independents" i, més tard, formar un "partit" que finalment s'alià electoralment amb el PSM. Abandonaren el partit pel qual eren dins la candidatura que els donà la cadira. Però a aquesta, pensa-t'ho, no la deixaren, no. Trànsfugues es miri per on es miri. Tanmateix el PSOE i el PSM se'n guardaren com de caure de dir res. Aquest últim partit fins i tot els ha agraït que haguessin rebentat EU en forma de regal d'ideològiques cadires. La política és així. Quan els trànsfugues van en benefici propi mai no ho són. Tot el contrari: els qui han canviat d'ideologia són els altres o la fan, la fuga, pel bé del poble o per la governabilitat i coses d'aquestes. Quan suposen un perjudici, són el pitjor de la democràcia i tots els etcèteres coneguts.

Respecte a la pocavergonya d'Alcúdia, s'entén que el PSOE i el PSM hagin de fer l'hipòcrita espectacle de verges ofeses, però per ventura podrien esperar un temps, a fer-lo; almanco fins que no es recordi tan nítidament la pocavergonyeria demostrada: uns, els socialistes, presentant a les llistes electorals dos imputats judicials per presumpta corrupció i els altres, el pessemeros, gaudint sense dir mi piu de la corrupció amiga d'UM durant anys.
Posats a triar, si aquesta legislatura tenguéssim trànsfugues entre tots els partits seria, a més de molt divertit, un gran avanç ètic amb relació a tot el que hem conegut de massiva corrupció a la recent acabada. Un avanç sempre que, naturalment, no comencem ara a conèixer més merda. Del que podem estar segurs, en qualsevol cas, és que la reacció de tots els partits davant del tranfuguisme, i sense cap excepció, serà exactament igual a la que han tengut davant la corrupció: pura hipocresia i cinisme.