Els socialistes tenen vocació de seminaristes dels anys cinquanta. I probablement recorren al Para Salvarte, del Pare Loring, perquè els il·lumini en les qüestions més espinoses. Una d'elles, el futur del Valle de los Caídos. La solució més lògica seria encarregar-ne l'enderroc a les empreses que l'aixecaren o a les famílies que s'hi enriquiren, naturalment amb cost zero perquè ja cobraren per endavant i amb escreix. Però en comptes de fer-ho, han preferit escampar murta amb el nomenament d'una comissió d'experts que marcarà les pautes per a transformar l'apoteosi feixista de ciment i pedra en un espai de reconciliació. Això vol dir despeses en dietes, creació de subcomissions d'assessorament i dinars i sopars de treball a dojo, a canvi de no arribar a cap conclusió acceptable. Perquè, de moment, Ramón Jáuregui, que és qui porta tot el trull per part del govern, ja ha avançat que la creu enorme que presideix el monument és intocable.

Els no creients, per tant, no podran identificar-s'hi mai. I els creients que reconeixen, en aquesta creu, més que una creu l'espasa invicta que el Caudillo va lliurar al Cardenal Gomá en acabar la guerra...? Imagineu-vos-ho! Ni pensar-hi. Tampoc, inicialment, no es preveu la sortida del monestir dels benedictins ni la inhumació i identificació de les despulles del fossar, perquè els familiars en puguin decidir l'emplaçament definitiu. Aleshores, la funció de la comissió perd qualsevol capacitat de maniobra possible. A tot estirar, podrà gestionar el lloguer dels xiringuitos i paradetes de souvenirs i afavorir, de tant en tant, l'acampada dels indignats o moviments similars per tal de demostrar la pluralitat del recinte. Molt de tant en tant, és clar. No sigui cosa que Rouco s'enfadi, ara que acaba de fer un gest de complicitat al govern admetent que l'avantprojecte de la Llei de la Mort Digna no té res a veure amb la legalització de l'eutanàsia. Així que el Valle de los Caídos, amb algun retoc mínim, continuarà essent el cau del feixisme espanyol.

I això que Espanya, a l'espera que Zapatero accepti avançar les eleccions generals, encara no ha caigut o no ha estat alliberada...! (tot depèn de l'òptica ideològica de qui comptabilitzi els resultats). No és sorprenent, per tant, que Sánchez Dragó celebrés la victòria del Pepé a les municipals i autonòmiques cantant el Cara al Sol. Ja són aquí de bell nou, no cal dissimular-ho. Qui...? Els de sempre: Rodrigo Díaz de Vivar, el Professor de Georgetown i Vargas Llosa. La publicació del Diccionario Biográfico Español, amb les seves referències al "Glorioso Alzamiento Militar Salvador de España", ens remet a la prehistòria del nacionalcatolicisme, quan el ministre Ibáñez Martín remenava les cireres de la historiografia espanyola. Doncs el Diccionario ja és al carrer: impulsat per Aznar, quan governava, i presentat en societat per una ministra socialista. Tanta sort que, entre tant d'aire irrespirable i fètid, tenim oportunitat de respirar alguna glopada d'aire net.

Un grup d'italians, residents a Barcelona i agrupats a l'associació Altra Italia, han presentat davant l'Audiència Nacional una denúncia per crims de guerra contra vint-i-un pilots de l'Aviazione Legionara que, entre els anys trenta-set i trenta-nou, bombardejaren sistemàticament la ciutat. No saben quants, d'aquests pilots, encara són vius, de manera que consideren que el govern italià n'és responsable subsidiari. Atès que els pilots, els que sobreviuen, han d'ésser força vells i que és més que probable que Berlusconi es faci el desentès, jo recomanaria a aquests amics que no s'oblidin d'inculpar l'església mallorquina. El Bisbe Miralles, més mudat que en dia de festa, va beneir els Savoia-Marchetti. Els mateixos que, a Barcelona, mataren cinc mil persones i en feriren i mutilaren qui sap quantes. El Palau Episcopal és bo de localitzar. Qualsevol conductor de galera sap arribar-hi.