S'ha confirmat allò que s'augurava, una baixada severa socialista a tot l'Estat. També a les Illes. Aquí, existia una certa expectativa sobre com afectaria els partits la corrupció de la passada legislatura. A UM l'han escombrada. I el PP ha incrementat el seu vot. Si l'anàlisi es fa per illes, les derrotes més severes són a Menorca i a Eivissa. A Mallorca, en canvi, no tant. Amb tot i això, avui comença un nou futur. Tant per a l'esquerra com per a la dreta. La dreta ho té més fàcil. A curt termini, administrar una victòria podríem dir que gairebé ho sap fer tothom. És com assaborir un bombó. A tots fa enveja veure com el paladeja. I l'esquerra, atomitzada, mai no serà ningú. Dintre de l'esquerra, el PSIB-PSOE és qui ho té més complicat. Els altres, si fa no fa, han mantingut la seva quota minoritària. I, amb les seves valoracions primeres, demostren que continuaran en aquesta línia política testimonial.

Els socialistes illencs poden fer una bona anàlisi de consciència. Ara, han d'administrar l'adversitat. Val més que ho facin d'una forma freda i raonada que no en calent. Però la paciència és una de les virtuts que no llueix aquest partit. Saber esperar. Com deia Lao Tse, "quan estiguis confús, vés amb compte i podràs evitar els errors". Esperem que no caiguin en una allau de lamentacions. Les jeremiades no serveixen per a res. Lliurar-s'hi es perdre un temps preciós. Tot, per un passat que no podem canviar. Per això, s'imposa una anàlisi seriosa i meticulosa. I seria recomanable no córrer; usar un temps prudencial. Al meu entendre, una de les preguntes clau a respondre és: si la gent que no aplaudeix la corrupció, que és la majoria, no ha donat suport majoritàriament als partits no implicats, deu ser per algun motiu. Un periodista del diari Ultima Hora deia que els socialistes continuen sense entendre allò que vol l'electorat de les Illes. No va gens desencaminat. De- sentranyar-ho no els serà fàcil. El problema està en la voluntat d'aprendre. Primer, a escoltar, fugint dels estereotips fabricats. Després, a pensar de nou. Ja que aprendre sense pensar és inútil. I pensar sense aprendre, perillós.