Les raons del desastre

Zapatero pot estar content. Ha destrossat el seu partit. I no és que molta gent no l'hagi advertit, repetidament, en el si del PSOE. Però li ha estat tot igual. Ell és, era, el messies. Sí, és ver que l'advertiren, però ningú no li va aturar els peus. El feren anunciar que no es tornaria a presentar, però el càstig no se l'han estalviat. Ara és ben igual si el candidat l'any que ve és, o no, Rubalcaba o Chacón. En realitat res que faci olor del PSOE actual dóna cap garantia. Que hi diguin, si no, als seus companys balears.

El tsunami illenc és tan impressionant, tan bestial, que no s'havia vist res igual mai. Mai. Entre 1983 i 1995 l'autonomia balear va viure una fase en què el relatiu equilibri inicial entre dreta i esquerra més nacionalisme anà evolucionant cap un bipartidisme asimètric -que es diu avui en dia-, amb un tercer en discòrdia, el PSM -Mallorca i Menorca-, amb alguns altres més febles, UM i EU-Verds. Entre 1995 i fins ahir vespre, la segona fase va venir determinada pels pocs diputats d'UM, als quals els socialistes es rendien absolutament, per governar com fos. Aquesta fase, que ha durat setze anys, ahir a la nit es va veure totalment esvaïda. Per la raó abans apuntada, les conseqüències de la desastrosa direcció de Zapatero. Però no només.

El passat mes de març els lectors d'aquest diari podien llegir un article del senyor Bernat Joan, d'ERC d'Eivissa, en el qual hi havia les raons de la catàstrofe que s'ensumava a l'horitzó eivissenc. Amb polítics així en el liberalisme progressista ultranacionalista és quasi impossible que el PP no guanyi per golejada. Més encara si els suïcides del PSOE pacten amb ells. Amb el resultat esplendorós que ahir a la nit es va veure. A Mallorca l'únic que sabé olorar la marea blava va ser el PSM, que ja fa un parell d'anys que optà per anar tot sol -o si es vol, per ser precís, amb els petits acompanyants que se li han adherit- per així recuperar sigles, ja que apostava per l'absoluta majoria del PP. El PSOE, per la seva banda, també perd suports per causa pròpia. El dubte és si les estratègies pensades no en clau electoral sinó de congrés socialista de l'any que ve tenen algun sentit ja, després d'això.

Menorca és per donar de menjar a banda. Què ha passat? A més de les causes nacionals i regionals n'hi ha d'haver d'insulars. El canvi de lideratge del PSOE ha estat catastròfic. Però seria injust personalitzar en excés. També la raó econòmica ha de pesar. Per ventura allò de l'illa dels funcionaris, que ha estat l'única aposta econòmica vertadera de l'esquerra, s'haurà de revisar.

No es pot acabar sense fer esment a l'èxit que ha tengut José Ramón Bauzá. Sí, és ver: l'ona nacional l'ha duit a la victòria. Però no siguem ingenus. Ell ha sabut respondre correctament al principal focus de possible erosió. Ha presentat llistes sense cap imputat judicial. El PSOE-ERC d'Eivissa du imputats judicials. Com es pot entendre? És impossible. Pel contrast es veu l'aposta valenta de Bauzá. I li ha sortit bé. Molt bé. Ara és el líder al qual tots els seus crítics interns se li rendiran. En fi, així és la política. El que passa és que entre els nostres esquerrans i nacionalistes no ho volen entendre: aquesta terra és més conservadora que altra cosa i fan tots els regals que poden al PP. Afegit el desastre Zapatero, el resultat és el d'ahir.