Des d'aquest escrit no es convida a votar o deixar de votar cap partit. Seria d'un presumptuós lamentable pensar que qui ha confegit aquestes paraules pugui influir en el vot de cap conciutadà, de manera que, purificat de qualsevol intenció contrària a les normes, puc mirar de compartir amb l'improbable lector un parell de punts de vista que per ventura resulten pertinents.
Parlaríem, així, de la revolta no tan sols juvenil que ha aflorat aquests dies contra encara no sabem ben bé què, per més que s'hagin apuntat nombroses causes i altres tants objectius. En qualsevol cas, és com la febre, que no és una malaltia en si mateixa, però que indica invasió de l'organisme per part de virus o bacteris. Ara hi ha, en aquestes masses, un poder indefinit, no adreçat amb precisió -Canetti-, però aquestes coses de vegades necessiten madurar per prendre una deriva més perfilada.
Com és natural, hi ha hagut agosarades interpretacions, sobretot per part de gent del PP. La inèrcia electoralista d'aquest partit ha duit José Ramón Bauzá a assenyalar el govern regional presidit per Francesc Antich com la causa del neguit i del negacionisme que es manifesta a la concentració de la plaça d'Espanya.

No és menester ser gaire àgils mentalment per deduir, en conseqüència, que allò que es manifesta a la Puerta del Sol és atribuïble al govern de Madrid, municipalment i autonòmicament en mans del PP. Però no són gent gaire oberta a pensar en conseqüència: Rajoy va alabar d'allò més el mateix Bauzá per no incloure imputats a les llistes i l'endemà s'adheria fervorosament a Francisco Camps i la seva guarda -d'imputats.
També Mayor Oreja ha asenyalat les possibles raons de les concentracions, dotant-les d'un component que li és especialment grat, la teoria de la conspiració: "Fa la sensació que estam davant d'una estratègia d'aquesta dreta...", etc. Sense atrevir-se a criticar la massa del que alguns han qualificat d'"indignats", Mariano Rajoy sí que vol deixar clar que "algunes coses que veim a Espanya no passen a Alemanya, a França, al Regne Unit, a Holanda, a Finlàndia ni a Suècia", i és cert, per més que ara mateix servidor record les revoltes salvatges dels desemparats a França, amb Sarko de ministre de l'Interior. Ara, el que és segur que no hi passa és que un govern pretengui, per aberrant interès electoral, encolomar a ETA un salvatge atemptat jihadista: això només ho ha fet un govern del PP, presidit per José María Aznar i amb Rajoy de ministre. En fi, el que fa més oiós, a estones, viure en aquest país és que l'aigua passada passa sense ser analitzada amb deteniment.

Què hauria d'haver fet la Policia, aquests dos dies, arran del veredicte de la Junta Electoral Central? És obvi que, amb una aplicació del codi vigent al peu de la lletra, s'hauria pogut produir una massacre. Doncs bé, Alicia Sánchez Camacho exigia l'aplicació estricta de la llei. Aquesta dona és la màxima jerarca del PP a Catalunya. Lenin parlà de l'accentuació de les contradiccions per afavorir les estratègies comunistes. Ara sembla que la dreta espanyola vol recuperar velles consignes bolxevics. A tenor del que propugnava Sánchez Camacho, podríem pensar que els haurien agradat unes jornades de reflexió i electoral amb porres, gasos lacrimògens, corregudes, sirenes, enfrontaments, detencions i potser algun incident més greu? No ho podem creure, però la senyora Camacho no ens ho ha posat fàcil.