Els jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca enviaven, el 13 de desembre de 1554, a la Companyia dels Iniguistes -nom derivat del d'Íñigo de Loyola, amb el qual eren anomenats a Espanya els jesuïtes de la primera època- una petició, escrita en mallorquí, per demanar la fundació d'un col·legit a Palma: "Dexam los encare memoria y recort que per algunes reverents persones naturals de aquest regne, molt desitjosos de plantar plantas de homens de sancta vida y vertuosa doctrina han procurat y dat principi que vingan en lo present regne alguns dels collegiats del sant collegi dit dels iniguistes... Entrevenen en dit negoci algunes notables persones y lo reverent mestre Nadal, collegial del dit collegi, nostro concive natural, ha escrit en recomendació del efecte de comensar assi dit collegi... Nosaltres ja tenim escrit al general del dit collegi en Spanya y perque les lletres tingen millor directio, segons lo hordre donat per dit mestre Nadal, havem escrit al rector del dit collegi en Valencia, perque remetta les letres al dit general, y se son donades al mestre Antoni Serra".

Jeroni Nadal, des de Madrid, Sicília i Roma, prosseguí les seves intervencions a favor de la fundació, tant amb els seus amics mallorquins com amb les autoritats de l'orde. Així va arribar a la data del 24 d'agost de 1561, en què entraren a Ciutat de Mallorques els cinc jesuïtes fundadors del col·legi, que el dia abans havien desembarcat a Sóller: el P. Francesc Boldó, rector; el P. Bernat Verdolay, el P. Jeroni Mur, i els germans Juan Navarro, i Francesc Fortuny.

Ja l'any següent els pares començaren la seva docència i, com que no hi havia lloc a la petita caseta on habitaven, al costat de la també petita capella de Monti-sion, antic bressol dels estudis lul·lians, fundat per Beatriu de Pinós el 1478, impartien les lliçons a les aules de l'Estudi General. A poc a poc, però, plogueren les ajudes econòmiques i la comunitat, que creixia de dia en dia, va adquirir les cases veïnes, al mateix temps que construïa l'actual església de Monti-sion. De llavors ençà, les classes es feien a les aules pròpies, no sense disgust de l'Estudi General.

A Monti-sion es va començar a ensenyar gramàtica, retòrica, a fer els cursos de arts, que avui anomenam filosofia: lògica, física, metafísica i finalment la teologia.

Era tanta la afluència d'estudiants que s'apuntaven als cursos, que el nou rector, P. Poggio, l'any 1580, va haver de continuar comprant més cases per convertir-les en aules i, com que ja no n'hi havia més a la illeta on hi havia el col·legi i l'església, varen haver de seguir comprant a la illeta contigua fins on hi havia les cases de la Sinagoga, confrontant aquestes amb el carrer que fins als nostres dies es diu encara "carrer de les "scoles". De passada sigui dit que la notícia sembla tan clara que es pot afirmar que la Sinagoga del Call no era on ara hi ha el temple de Monti-sion, com se sol afirmar, sinó tot a l'altre extrem del que avui és el pati del col·legi.
Així comença doncs Monti-sion a formar la joventut estudiosa de Mallorca, creant una elit intel·lectual que ha jugat durant 450 anys un paper d'innegable transcendència en la societat mallorquina. I encara avui es posa el repte de no ser infidel a la seva tradició.

Aquest 17 de maig de 2011, precisament, els antics alumnes de la Institució educativa, que continua viva després de 450 anys i que per això gaudeix de la dignitat de ser el col·legi més antic del món que segueix obert, faran una commemoració de l'efemèride "de pinyol vermell", com dirien les rondalles. I presentaran els imponderablement magnífics tres volums de la Història del col·legi Monti-sion, obra de l'afecte per la nostra llar comuna de Bernat Obrador Vidal, qui pacientment ha dedicat vuit anys a recollir un material exhaustiu.