Què en dirà Brussel·les, José Luis? Aquesta és l'autèntica pregunta. Ahir ZP digué a Antich que no es preocupàs, que arribarien a un acord sobre els 240 milions dels fons de competitivitat que Moncloa deu a les Balears. L'algaidí és un polític molt hàbil, més viu que un cove d'alatxa. Aconseguí una declaració ambigua de ZP, que serveix perquè el PSIB salvi els mobles en el moment més important. Ja és molt. Tanmateix, el que no digué el compañero José Luis és que el seu Govern no té el més mínim marge de maniobra per enviar aquests doblers. Brussel·les controla els nombres a Elenita Salgado fins al darrer cèntim i ja han deixat clar a la nina que no pot jugar més amb el dèficit. Està seriosament advertida d'intervenció a la brava si surt del guió. A Brussel·les i a Berlín estan molt cremats. Si l'any passat obligaren a anunciar el zapatazo, degué ser perquè descobriren que els nombres d'Elenita estaven més maquillats que les galtes de Claudia Schiffer. Ara, la vicepresidenta té menys capacitat de moviments que una model damunt una passarel·la. Li marquen el camí i ella hi desfila.

Dins aquest context, ahir, a Inca, José Luis va fer el teatral anunci d'"arribarem a un acord, Xisco". No digué ni com ni quan, però, gràcies a Antich, és oxigen per al PSIB.

Els socialistes balears no tenen culpa del desastre ZP i ara corren el risc de rebre a les urnes. Si ahir Zapaterohagués tingut el més mínim marge, hauria anunciat a Inca que enviaria els 240 milions la setmana que ve, just abans de les eleccions. Tanmateix, no pot. Sap que ha posat el PSIB en ridícul. Sap que el pot enviar a pelar aglans a l'oposició d'aquí a pocs dies. Moncloa està engrillonada per Brussel·les. No té sobirania. El màxim que pot dur ara Antich de Madrid és una bossa de caramels. L'algaidí ho sap, però ell també ha après a manejar ZP de cara a la galeria.