Encara pot anar pitjor

Intuïtivament, els animals fugen en desbandada davant un ensurt o un perill. El comportament humà, sovint, també és així de gregari. Quan les coses vénen maldades, que 'encara pot anar pitjor' és una sensació que fa reaccionar, d'una manera emotiva, les persones. Només que, alguns cops, són atretes, com mil mosques a la mel, per la curiositat o un interès insospitat. Les campanyes electorals es fonamenten, en bona part, sobre el comportament gregari. Cada cartell, cada eslògan, cada declaració dels candidats motiven tant els seus partidaris com mobilitzen els seus adversaris. Racionalment ben poca gent aniria a votar segons es desprèn de la valoració que hom té dels polítics. I, menys encara, s'apuntarien a les llistes electorals, tot sabent les mecàniques electorals dels partits, la tendència al bipartidisme del sistema i la crítica situació de la cosa pública.

Que encara pot anar pitjor, pot fer entendre més la participació electoral que la defensa d'unes idees o la lluita per uns interessos. També la multiplicació de llistes electorals, com són els casos de Manacor, Pollença o Búger. A aquest darrer poble, nou llistes aspiren a set escons i les componen quasi bé un deu per cent de la població, fet difícilment extrapolable al conjunt de Mallorca. Així que quasi bé l'aire, i tot, que es respira sobre el turó on s'ubica aquest poble del Raiguer està polititzat. L'ajornament de la festa del Jai, que se celebra tradicionalment el dia de la Fira de Sineu per remembrances històriques, al diumenge següent -ja en campanya- ha estat interpretat en clau política. A més de contestació, el batle ha hagut d'aguantar l'escarni d'uns anònomis a la manifestada motivació meteorològica de l'ajornament. Encara pot anar pitjor que amb festes trastocades i batles escarnits. La història n'és plena d'exemples.