A la presentació del llibre de l'economista francesa Silvia Pérez-Vitoria El retorn dels pagesos, s'assenyala que "havíem sentit a dir que els pagesos havien desaparegut, però així i tot encara hi són i constitueixen la meitat de la humanitat". És un recordatori just, perquè massa sovint es fa invisible la presència d'aquests més de 3.000 milions de persones. L'autora, bona coneixedora dels moviments pagesos sud-americans, sobre els quals ha realitzat diversos documentals, analitza el nou protagonisme social i polític dels camperols, vinculat a una revisió de les opcions econòmiques i culturals dominants. Pérez-Vitoria sosté que a través de la història els pagesos han preservat, arreu del món, els valors de solidaritat i equilibri ecològic, tot i els estralls socials i ambientals causats per la industrialització de l'agricultura, i per això els situa en la primera línia del replantejament de problemes globals com l'ocupació, el medi ambient, l'alimentació i la custòdia de la salut de la gent.
Qualsevol reivindicació de la funció social o de la contribució històrica d'un grup social tan singular com el dels productors d'aliments i gestors del territori és interessant i aquest llibre ho és de bon de veres. L'autora, que també ha publicat treballs sobre agroecologia i sobre la història dels moviments camperols, ens recupera la veu d'una part de la societat que en els darrers temps, sortint d'un silenci multisecular, és cert que ha fet propostes innovadores per capgirar el sentit de la globalització. És indubtable que associacions com la Vía Campesina i el Moviment dels Sense Terra al Brasil han assolit un notable protagonisme. Les coses són diferents a cada país, però el que està succeint en el món desenvolupat tampoc no està desconnectat del tot d'aquestes realitats sudamericanes ni dels països de l'Àfrica i l'Àsia.

Costa reconèixer als pagesos el seu protagonisme en la història. Gairebé per definició, el procés civilitzatori és un procés urbanitzador, però tampoc és just negar les realitats camperoles ni el seu paper actiu en les grans transformacions de la humanitat. Els moviments socials que transformaren les societats europees en els segles XVIII i XIX no foren obra exclusiva de la "burgesia", com tampoc els moviments a favor de més justícia social foren el resultat del moviment en solitari dels treballadors industrials. Pràcticament la totalitat dels moviments anticolonials, per exemple, foren moviments pagesos.
El món rural ha estat incomprès sovint per polítics i científics i considerat un obstacle a la inevitable arribada de la modernitat amb totes les seves noves oportunitats. En el millor dels casos, la pagesia s'ha vist com la preservadora d'una tradició ancestral en camí de la desaparició. Poca gent hi ha vist elements de futur. A les Balears, caldria assenyalar alguns treballs de geògrafs com Vicenç Maria Rosselló Verger, Bartomeu Barceló i Albert Quintana, que s'interessaren pels canvis en el món pagès, pel seu impacte sobre el territori i el paisatge, sovint de manera lúcida i anticipadora.

Silvia Pérez-Vitoria ens diu que els pagesos retornen a l'escenari de l'actualitat. Ho diu des d'un compromís amb l'agroecologia i a favor de la solidaritat entre les persones i els pobles. N'és una visió militant que s'expressa amb esperança. Una visió nova i imprescindible en el garbuix de reflexions que els grans canvis que estam vivint ens poden inspirar.