Rajoy, desmemoriat

En un nou salt qualitatiu, el PP nega haver negociat amb ETA. El proppassat 13 d'abril així ho digué Rajoy, davant Aznar, Acebes i Mayor Oreja. I afegí que "a diferència del PSOE, que sí que ho va fer i, a més, ho reconeix". Afortunadament existeixen hemeroteques i videoteques. Vegem què en diuen. Primer, que el PP no només hi negocià sinó que al seu moment també ho reconegué. Dia 4 de novembre de 1998 Aznar digué: "He autorizado contactos con el entorno del Movimiento Vasco de Liberación... y quiero que los españoles lo sepan". I Rajoy mateix ho corroborà: "El gobierno ha hecho un gesto... y decir que se autorizan conversaciones con ETA".

Prèviament el govern havia enviat missatges als terroristes per fer viable la negociació. En aquest context Miguel Àngel Rodríguez, aleshores portaveu de l'executiu -ara esdevingut tertulià de la Brunete mediàtica-, digué, en relació amb la (futura) negociació: "No debe haber, no debe haber, vencedores ni vencidos". I (atenció!) deia això un dia de novembre de 1997, només quatre mesos després de l'esgarrifós assassinat de Miguel Àngel Blanco. Els gestos continuaren i Aznar, en una entrevista a l'ABC, manifestava: "Merecería la pena hacer el esfuerzo de la generosidad si con ello conseguimos la paz". Tres dies més tard ETA assassinà un regidor del PP a Pamplona i dos dies després un subtinent de l'exèrcit. Però Aznar perseverà, immutable. Finalment ETA declarà la treva el setembre de 1998 i, a partir d'aquí, Aznar i el PP llençaren tot tipus de missatges conciliadors. Vegem-ne algunes perletes: "Por la paz y por sus derechos no nos cerraremos... a la esperanza, al perdón y a la generosidad" (Aznar). "I en esta generosidad -afegia el president de Navarra, Miguel Sanz- Navarra debe estar". Els mots més a l'ús eren els de "final dialogado" i el govern d'Aznar féu un munt de passes en aquest sentit, com apropar presos ("no existe ningún preso de la organización ETA en las islas... todos han sido trasladados a la península, todos", Aznar dixit), permetre el retorn d'etarres fugitius i (màxima atenció!) excarcerar més d'un centenar de membres de la banda.

Fins i tot, en una entrevista a El País (11-10-1998) Aznar no considerava imprescindible que ETA demanàs perdó ("no estoy pidiendo... ni siquiera que hagan condena explícita de sus crímenes"). I, és clar, les reunions tengueren lloc. L'11 de desembre de 1998 a un lloc de Burgos es reuniren amb la cúpula d'Herri Batasuna (Otegi inclòs) els enviats d'Aznar: Javier Zarzalejos (cap de gabinet), Ricardo Martí Fluxá (secretari d'estat de seguretat) i Pedro Arriola, assessor d'Aznar. Otegi i cia. arribaren i se'n tornaren protegits per la guàrdia civil. Per la seva banda, la reunió amb ETA tardà més perquè, segons deia Miguel Sanz, "la organización ETA todavía no ha designado ningún interlocutor". Fins que el 19 de maig de 1999 els mateixos tres emissaris d'Aznar es reuniren a Zuric amb la cúpula d'ETA i amb el bisbe de Bilbao, Juan María Uriarte, de moderador. I enmig de tot això Mayor Oreja (sí, ell!) havia dit: "Estamos dispuestos a dialogar... hacer lo necesario... sin exigencias previas, sin negociar la entrega de armas". Una entrega prèvia d'armes que l'abans esmentat Martí Fluxá s'havia apressat a qualificar d'"absurda".

La cosa però no acabà bé i quan ETA va rompre la treva, el 28 de novembre de 1999, tothom criticà la banda terrorista i ningú no va retreure res a Aznar ni al PP. I tampoc a Mayor Oreja per haver abaixat els braços, ja que durant els mesos següents una ETA reorganitzada va cometre un gran nombre d'assassinats. C'est tout.