El més divertit, i alhora el més trist, del 30 minuts de diumenge ("Una relació sense senyal", a TV3, sobre les relacions entre València i Catalunya) és que podria haver-se emès fa deu anys i que podrà emetre's d'aquí a deu anys. Ens en podríem quedar amb els acudits divertits del Polònia, com la proposta de Camps de prohibir el YouTube al País Valencià, o amb l'acudit (surrealista però real) del guàrdia civil que li demanà a Eliseu Climent en plena operació de tancament d'un repetidor dels que permeten que TV3 pugui ser vista pels valencians: "Què fem aquí?

Així que ja no podré veure Ventdelplà?", o amb l'acudit tràgic de la batlessa de Torrent, Maria José Català, en un discurs a un acte del seu partit: "Parlo en valencià. Tinc aquest defecte", però anant més enllà només hi ha el que resumí Vicent Soler: "Pesa més el discurs que la realitat". I el discurs és tan efectiu que els valencians no poden veure TV3 (i això satisfà tant el PP com el PSOE, amb excepcions als dos partits), que no hi ha corredor ferroviari decent de la Mediterrània i que la gent encara discuteix si el que parlen a Veneçuela i a Almeria és la mateixa llengua. (I això no és cap acudit).