La demagògia de Mourinho

Qui vol representar la capital d'un estat modern, o el senyoriu i la classe, no posa en perill les seves referències

TW
2

Des de fa dècades, els ciutadans identifiquen el Reial Madrid amb l'essència d'uns valors seculars: els de la capital política d'Espanya i els del senyoriu. Per contra, el Barça és la dignitat de la perifèria, el fet de no acceptar imposicions i de demostrar que un poble pot ser capdavanter amb o sense estat protector. Aquest històric torcebraç ha estat bo per a la Lliga, perquè ambdós clubs s'han fet fortíssims i han afavorit que moltes altres ciutats tinguin equips de gran categoria.

Però l'arribada de Mourinho al Madrid ho ha trencat tot, des del sistema de joc -enrocat en lloc d'expansiu- a les rodes de premsa, d'on just surten insults i desqualificacions, odi desfermat, acusacions als àrbitres i sensacions que la Lliga està podrida. La directiva del Madrid ha comès un gran error fitxant-lo. Els valors del club s'evaporen. Tothom hi veu desequilibris, visceralitat i embogiment. I això és el que no es pot fer mai des d'una capital. La capital administra el poder i els recursos de tots. I, o hi ha senyoriu, classe i equitat, o deixa de ser referent a ulls de tots.