La família Phelps

Lévi-Strauss digué fa anys a Luis Pancorbo, en una entrevista a l'Altres pobles, que el gran valor de la televisió és mostrar les diferències culturals: "Només amb la televisió, per exemple, podríem saber com era el dia a dia de l'Imperi romà", i aquest mateix és el valor del Salvats... (la 6) del diumenge nit, en què Jordi Évole viatjà al nucli del fonamentalisme religiós nord-americà: saber que existeix.

El món de la família Phelps -ultraconservador, defensor de la submissió de les dones, enemic dels homosexuals (un dels seus lemes més estesos és "Espanya és una nació marica", com totes les que accepten la igualtat d'opcions sexuals, i una de les seves webs és godhatesfags.com) i enemic de totes les esglésies excepte la seva- és un món que, tot i ser minoritari, existeix i lluita per difondre's i imposar-se (aprofitant al màxim la tecnologia i la Internet), i per això s'ha de conèixer. Després d'una horeta de disbarats i insults, la mare de família i alhora papessa de l'Església Baptista Phelps de Westboro, a Kansas, hi amollà la notícia: "D'aquí a poc temps, Déu enviarà les seves estirps i, al seu costat, el que Hitler va fer semblarà un berenar".