Agnosticisme (1869)

Ha plogut molt des que el filòsof Huxley encunyàs el mot, amb el qual es defineixen milions de persones d'arreu del món, principalment de l'hemisferi occidental. Agnosticisme és la doctrina filosòfica que declara inaccessible a l'enteniment humà tota noció de l'absolut, de Déu i els seus atributs i redueix la ciència al coneixement fenomenològic i relatiu. El concepte es sol aplicar per descriure, doncs, l'actitud i els principis dels que creuen que no es pot provar l'existència d'un ésser superior, omnipotent, creador. El Déu de sempre o el Déu còsmic de les generacions cristianes d'avantguarda. Tampoc veuen demostrable que pugui existir l'ànima i, sense aquesta, la immortalitat resultaria també impossible. Thomas Henry Huxley, en una època d'intens puritanisme religiós, s'enfrontava amb aquestes idees a la seva societat. En els seus escrits, s'esforçava a convèncer els seus deixebles que el coneixement humà es troba sotmès a fortes limitacions i, per tant, no tenim accés a l'essència o substància de l'objecte del pensament.

Segons aquestes definicions, no es pot dir que un agnòstic sigui un ateu, puix que no renega de Déu, simplement el desconeix. Deixa una porta oberta als interrogants, però no oblida que tot el que sabem i tot el que s'ha especulat sobre l'ànima prové de fonts humanes, d'obra humana, de visió humana, fins al punt que la ciència psicològica i la fe religiosa no només es repliquen l'una a l'altra, sinó que en el cas dels "sants visionaris" s'enfronten. Quan ens creim -sempre segons el punt de vista agnòstic, és clar- que hem pogut respondre a diverses qüestions sobre els misteris de la vida i de la mort, quan més hi especulam, quan més apassionadament hi cercam explicacions, acabam caient dins l'abisme de més i més interrogants per als quals no tenim més respostes.

En el fons de tot hi ha, tal volta, una manca de confiança envers de tot allò que no és demostrable a partir dels nostres sentits, els intruments que ens permeten d'investigar des dels immensos volums siderals a les microrealitats dels microbis, els bacteris o els àtoms. "Només sé que no sé res" -va dir el savi, i no anava gens errat. Cert que, com a mesura de consol, ens podem enganyar a nosaltres mateixos i tal volta conhortar els altres, com aquells estruços que per no veure el perill amaguen el cap sota terra. En resum, l'agnosticisme no nega l'existència de Déu, com l'ateisme, sinó que es limita a no refiar-se del que altres mortals han dit o han escrit sobre l'Absolut. El contrari és la fe, la creença cega en tot el que diuen els llibres sagrats, la confiança en un món per a tota la vida intel·ligent més enllà de la mort, la presència invisible entre nosaltres dels àngels, dels sants, dels difunts... i dels diables.