«A mitjanit s’ha mort Jaume Santandreu, el nostre síndic, l’ànima i l’esperit de Can Gazà. Ho ha fet amb tota la pau a casa, com volia, envoltat de la seva família, de la d’en Miquel Àngel i dels gazanencs. Ha estat la seva darrera lliçó magistral de vida.
Han estat 52 anys menys vuit dies ininterromputs d’atenció esforçada i mantinguda a favor de la dignitat de les persones rebutjades. Fins ara, ningú més que ell pot presentar aquest currículum. Cal no oblidar-ho.
I tanmateix, Jaume Santandreu hi serà per sempre més.», amb aquest comunicat Can Gazà ha anunciat, aquest diumenge matí, la mort de Jaume Santandreu a qui se li havia diagnosticat un càncer terminal.
Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938), escriptor, síndic de can Gazà, procurador de la marginàlia mallorquina i exobrer-capellà. Va ser militant d'ERC a les Balears.
«Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà. Són tres caires essencials i irrenuncialbes de la meva personalíssima persona. Ningú no m'hi ha fet ni jo mateix ho he elegit. Som les tres coses 'des del ventre de la meva mare' [...] Cada un dels tres trets els visc a la meva pròpia manera singular». (Encís de minyonia. op.cit avall; pàg.129)
El 17 de desembre del 1960 és ordenat capellà. De 1964 a 1967 va ser missioner al Perú.
En tornar a Mallorca, el 1967 es convertí en un capellà obrer i contestatari. Treballà en el sector de l'hostaleria i començà a escriure les seves primeres obres, de gran valor literari.
El 1976 fundà el Casal d’Acolliment La Sapiència, en la Plaça de sant Jeroni, per a atendre les persones en situació d'exclusió social. Anys després, en 1981, el Col·lectiu Marginats-la Sapiència es trasllada de seu i obrí l'alberg Can Pere-Antoni. El 1990, juntament amb mossèn Pere Fons, posà en marxa un menjador per a la gent gran en la parròquia de Maria de la Salut.
El 1993 fundà l'Associació Altruista Es Refugi, a Palma i l'any següent obrí Cas Carrilano. En 1995, aquestes entitats es concentren a Ca l'Ardiaca. El 2003, fundà Can Gazà, un institut contra l'exclusió social.
També s'implicà en política i entre 1988 i 1992 va ser el president d'ERC a les illes. Es bolcà, també, en la defensa de la llengua catalana i es convertí en un articulista habitual de Diari de Balears.
El 2010 va renunciar a la seva condició de sacerdot.
En el 2022 va fer pública la seva homosexualitat.
Fins al dia de la seva mort treballà incansablement en favor dels exclosos.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un lluitador, sempre del costat del més dèbils. Descansa en pau, Jaume.