Situació del català a les aules
El retrocès de l’ús del català a les aules de primària i secundària continua sense aturador des del 2013. Ho denuncien els docents reunits en assemblea i ho constaten les dades obtingudes a les darreres proves de IAQSE del curs 2023-24, especialment a primària en què els resultats són absolutament demoledors: la competència en català a 4t de primària ha baixat 10 punts des del curs 2013-2014.
La situació és conseqüència directa de la manca de compromís institucional per fer complir la llei de normalització lingüística, el decret de mínims i la LEIB, de la manca de polítiques efectives per promoure el català i del desmantellament de les eines que havien demostrat la seva eficàcia. En aquest sentit reivindiquen la tasca que va dur a terme l’equip d’immersió lingüística, clau de l’èxit del català a les escoles durant més de 20 anys, suprimit per Bauzá i mai recuperat, ni per l’executiu d’Armengol ni per l’actual govern de Prohens. Per una altra part, els docents denuncien que la Conselleria d’educació no vetlla pel compliment dels Projectes Lingüístics de Centre, eina crucial per garantir l’aprenentatge de la llengua pròpia, i la passivitat d'Inspecció educativa, que no mostra cap implicació ni seguiment real del que passa en els centres en aquest sentit.
Cobertura de baixes
El sistema de cobertura de baixes que aplica la Conselleria d’educació és lenta i ineficient Els infants poden estar setmanes sense mestres o professors i sovint quan arriben es constata que alguns no tenen ni el master de professorat fet ni la capacitació lingüística que es necessita. No hi ha garanties que el sistema exhaureixi les possibilitats de la llista d’interins abans que s’obri el tràmit urgent, on accedeixen a les places, professionals que no tenen els requisits necessaris per garantir un ensenyament de qualitat. Els docents alerten: «Les aules esperen, la Conselleria dorm», «Les baixes es multipliquen, les solucions no arriben»
Precarització i càrrega laboral
La precarietat laboral dels docents és la causa estructural de la manca de professionals. La falta de professionals no és fruit de la casualitat, sinó conseqüència directa de la precarització sostinguda de la nostra professió. Les hores extres no retribuïdes, la sobrecàrrega de feina i una burocratització asfixiant estan minvant la salut mental i física dels professionals de l’educació. A tot això s’hi afegeix el desprestigi social creixent i l’augment de problemàtiques socials i emocionals de l’alumnat, que sovint recauen sobre les nostres mans, sense els recursos necessaris. Augmenten les baixes per estrès, ansietat i burnout i fa que molts professionals abandonin les aules o els joves no vulguin ser mestres o professors. «Quan milloren les condicions, augmenten les vocacions»
Pla de segregació lingüística
El Pla de segregació lingüística impulsat pel govern no respon a cap necessitat pedagògica, sinó a una imposició ideològica que divideix l’alumnat i vulnera els principis d'igualtat d’oportunitats a les nostres escoles. No volem escoles dividides ni una educació condicionada per interessos partidistes. Volem una escola pública de qualitat, inclusiva, cohesionadora, on la llengua sigui una eina de trobada, no de separació.
El Pla imposat per la Consellera debilita el català com a llengua vehicular en un context de minorització i retrocés social de la llengua pròpia. És un subterfugi de dubtosa legalitat per evitar, per la porta de darrera, els Projectes lingüístics de Centre que s’ajusten a la normativa vigent. I no és ‘pilot’, és a dir no és cap prova perquè sense obtenir-ne resultats continua la seva marxa endavant sense haver valorat la seva eficàcia. És l’evidència de la submissió del Govern a les imposicions de l’extrema dreta.
L’Assemblea de Docents exigeix a la conselleria que faci un Pla Pilot invers en què els recursos que es desvien a la concertada vagin destinats a millorar la capacitat lingüística dels nostres alumnes i dotar el professorat de les estratègies necessàries per revertir els mals resultats que tenim a hores d’ara en competència lingüística en català.
Eliminació de línies a centres públics
L’Assemblea de docents denuncia l'eliminació de línies d’ensenyament públic, amb casos tan greus com el de l’IES Politècnic, on es pretén suprimir tota l’ESO i el Batxillerat. Aquesta decisió no només deixa sense opció centenars d’alumnes, sinó que exemplifica una tendència alarmant: el desmantellament progressiu de l’oferta pública en benefici d’altres models. A l’Assemblea, diversos docents han posat en comú situacions similars en altres centres, i aquests fets apunten a una estratègia planificada de retallada i debilitament de l’escola pública. L’Assemblea fa una crida a recopilar més informació i a denunciar col·lectivament aquests atacs al model públic.
Manifest de suport al poble Palestí davant del genocidi perpetrat per l’estat d’Israel
Al torn obert de paraula representants de l’assemblea de centre de l’IES Ramon Llull llancen la iniciativa d’adhesió al manifest de suport al poble palestí. L’Assemblea ha decidit, per unanimitat, donar-hi suport. «Com a docents, no podem callar davant aquesta barbàrie».
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Todo nuestro apoyo al cambio de política educativa. Este es el camino
De AsprerJa tornes a dir el que veus al mirall.
victor masSi una empresa privada consigue dar una educación de primera por 6000 €, por qué no lo consigue la administración??? Por cierto, la educación facha es la que tú has recibido. sumado a tu mentalidad fascista!!
victor masEres un cizañero, adoctrinado de mente cerrada, y no entiendes ni el 10 % de las cosas que escribe la gente. Claramente me refiero aquí ya existe una clarísima división entre niños de edad escolar. Si la educación pública fuera de calidad,
De AsprerDius, amb to despectiu, que l'escola pública és "fábrica de funcionarios y obreros". Com que tu ets ric i pots pagar els 6000€ que dius que costa la privada, la resta que es fotin. És clar que t'agradaria que tots els nins tenguessin l'educació fatxa que tu dones als teus i que aprenguessin aquest mallorquí que fas servir en els teus comentaris (o sigui, castellà). Pretens que els nins de classe obrera no en poden sortir per culpa de l'escola pública? Com en els temps que enyores, escolarització per als rics i els pobres analfabets?
victor masEres un cizañero, adoctrinado de mente cerrada, y no entiendes ni el 10 % de las cosas que escribe la gente. No insulto a nadie, defino con claridad, lo que es la enseñanza pública: una fosa séptica. Claramente me refiero que aquí ya existe una clarísima división entre niños de edad escolar, división de clase social, división de raza, división de nivel cultural, división de nacionalidad. Me encantaría que todos los niños pudieran disfrutar de la educación que yo intento ofrecer a mis hijos: Cuatro idiomas (entre los cuales se encuentra el mallorquín, donde procuro que aprendan, sobre todo nuestra forma de hablar de Mallorca), las clases troncales en inglés, clases con pocos alumnos y un profesorado que no adoctrine e intente y pueda apoyar a todo tipo de niños. Un buen colegio privado cuesta 6000 € al año. El coste de cada plaza escolar pública es de 7000 € al año. Es una vergüenza, lo que la administración hace con la enseñanza, no dan oportunidades para salir de clases sociales bajas. El idioma de la enseñanza no es el problema, solo uno de ellos.
Tot el nostre suport a l’Assemblea de Docents i a totes les Associacions i persones que malden per mantenir i protegir la nostra llengua pròpia de les Balears i de la resta dels Països Catalans en front de l'ofensiva poca-solta i ridícula del xovinisme ultra espanyol del PP-Vox i de la indiferència dels partits sucursalistes espanyols. Enguany farà cinquanta anys —mig segle— de la mort biològica del franquisme. Poc després d'aquest fet biològic la nostra llengua pròpia aconseguí ésser oficial després de quasi quaranta anys de prohibicions, de bandejar-la de l'ensenyament, de l'administració, de l'esfera pública... per la qual cosa la llengua catalana, evidentment, partia en desigualtat de condicions, en condicions molt desfavorables, en front del castellà o espanyol fins aleshores llengua imposada en tots els àmbits pels ocupants. Una cosa ha restat palesa durant els darrers anys, amb una estat hostil al darrere i amb la mala fe de l'ocupant a còpia de temps, anys, en el nostre cas des dels "decretos-de-nueva-planta" és relativament fàcil desprestigiar i malmetre una llengua que era ben viva, però recuperar-la, tornar-la a fer normal, amb "democràcia espanyola" hostil no ha estat senzill, la mostra és el punt on nos trobem després de mig segle. A sobre alguns votants han tingut l'ocurrència estrambòtica de votar el PP-Vox, potser pel fet que fa dècades el PP no era tan hostil ( si més no ho dissimulava) devers les Balears, la nostra llengua i cultura, però ara ha tornat la veritable "essència" del PP, ço és un partit fundat en 1976 per set ministres de governs de franco, ara reforçat per la pròpia escissió Vox, amb la qual s'ha de tornar a unir si vol governar el PP (quin embolic). Si les persones normals i amb quatre dits de front i sentit cívic no reaccionen i deixen de votar els enemics de la nostra llengua i de les nostres illes, serà més complicat de reeixir, però tard o prest nos en sortirem. Ànims, no defalliu !
MATRIXDitets vermells, per tant no firmes.
MATRIXPodem fer el canvi: el català amb el 100% a tots els àmbits de la vida i un 25 a l'escola. El català obligatori i el castellà voluntari. Firmes?
KilomboPerquè l'escola pública o privada, més que de dretes o esquerres, és classista, és de rics. Una altra cosa és que els de dretes vulguin dur els fills a la privada i que no hi hagi pública, i els de dretes, encara que duguin els fills a la privada, vulguin que hi hagi escola pública. Els de dretes apliquen la consigna "al enemigo, ni agua."