La moral del cavaller (1380)

"Tu, que vols aconseguir l'orde de cavalleria, has de dur una nova vida; has de perseverar devotament en la pregària, fugir del pecat, de la supèrbia i de la vilesa; has de defensar l'Església, socórrer la vídua i l'orfe; has de ser valent i protegir el poble; has de ser lleial i animós i no dur-te'n res de ningú: així s'ha de comportar un cavaller.

El cavaller ha de ser humil de cor i comprometre's sempre a portar endavant accions cavalleresques; lleial en la guerra, ha d'estar sempre disposat a fer llargs viatges, assistir a tornejos i justes per la seva bella dama; pensar sempre en el seu honor, de manera que mai es vegi culpat de coses ignominioses, ni pugui ser acusat de covardia i s'ha d'estimar com el darrer de tots els homes: tal és el comportament d'un cavaller.

Ha d'estimar el seu legítim senyor i, sobretot, protegir els seus dominis: s'hi ha de mostrar generós i ser un jutge just; ha de cercar la companyia de cavallers valents per escoltar i aprendre totes les seves paraules i entendre el coratge del brau, per tal de ser també ell capaç de dur a terme grans gestes, a semblança de les que antany realitzà el rei Alexandre: així s'ha de comportar un cavaller."

Això explicava E. Deschamps, tot idealitzant la figura dels cavallers medievals, com ja ho havia fet Ramon Llull en el seu Llibre de l'orde de cavalleria i, observant-ne el detall, contemplant-ne les contradiccions, ens adonam de fins a quin punt es jugava amb aquella ingènua instrumentalitat de l'home de provada bravesa per fer-li servir els interessos inconfesables dels poderosos. El cavaller estava, doncs ,al servei del tirànic feudalisme, atès que jurava lleialtat al seu "senyor natural". També servia l'Església, igualment feudal, bel·licosa i inquisitorial (recordem l'episodi dels templers, per exemple) i, si havia de defensar els més febles, és a dir, els serfs, sotmesos a grans injustícies per part del seu senyor feudal, com ara el dret de pernada i altres abusos... com tancava els ulls a les malifetes dels nobles? Cavallers foren els que participaren en les Creuades i, per tant, en les tristes accions d'antropofàgia que s'hi donaren.

És fàcil veure només les coses pel vidre color de rosa, però al costat d'aquesta visió n'hi ha moltes altres, tancades amb pany i clau dins un llibre de cròniques que no convé que sia conegut. Llegiu Maaluf i ho tendreu clar. L'orde de la cavalleria fou, doncs, un instrument per tal que els estaments dels poders reial i religiós poguessin conservar la seva força i els seus privilegis. Testimoni gràfic de tot plegat és una miniatura de les Cròniques de Carlemany, obra de D. Aubert, que es conserva a la Biblioteca Reial de Bèlgica, a Brussel.·es. Allà es veu com quatre cavallers amb armadura es disputen a llançades i cops d'espasa l'amor d'una dama, la qual els mira indiferent. La mateixa indiferència del públic format pels reis, prínceps, bisbes, cavallers i poble. Quatre vides per unes faldes... Hi era precís ser imbècil!