Enorgullit

Viatjam, i qualsevol ciutat europea ens ofereix envejables conquestes dels darrers anys. Des de l'arquitectura impossible fins a serveis socials i culturals creats per governants que inventen o copien iniciatives que milloren la vida dels seus conciutadans. A Palma tenguérem l'arrencada d'Aguiló, que esdevengué cruel aturada de Fageda i Cirer. No ens enorgulleix el parc de les Estacions ni el de la Riera. Perdérem els colors d'uns taxis propis i el transport públic cobria l'expedient (inclòs el d'increïble concessió). El metro ens va fer empegueir amb les seves cascades soterrànies.

Del Palma Arena, millor no recordar-se'n. I si qualque intervenció arquitectònica pot assemblar-se, de lluny i tímidament, al que es veu fora és el museu d'Es Baluard, i no és per tirar coets. Però, aquests dies passats a Barcelona, i a l'hora d'agafar el transport públic amb el meu fill per primera vegada, he sentit l'orgull de viure en una ciutat que socialment avança. Potser no ens n'adonam, però el transport gratuït fins als 16 anys (a Barcelona és fins als 4) és una conquesta social de primer ordre. Convé sortir per assaborir-ho.