La connexió universal

La secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, explicà dimarts passat que el seu govern es proposa estendre a tot el món, com un dret bàsic, la "llibertat de connexió", la garantia d'accés universal i sense restriccions a Internet, com "un dret humà bàsic" i com a mitjà efectiu de la reivindicació dels canvis polítics cap a la democràcia que, a partir d'ara, i vist el que ha passat a alguns països àrabs, només es pot aconseguir lluitant amb igual intensitat al ciberespai i a la plaça pública. Ja està bé, ja, que un membre del govern més poderós del món reivindiqui noves llibertats per a tothom (a veure si ens allibera aviat del jou dels monopolis energètics, per exemple), i que ho faci en aquests temps de sospita i neguit generals.

Si la proposta de Hillary Clinton va de debò, el món canviarà radicalment i ràpida, com no ho ha fet des de fa molt de temps. Canviarà, per començar, la relació dels governs (també dels democràtics) amb els ciutadans, que no es veuran obligats a pelegrinar de finestreta en finestreta per aconseguir qualsevol d'aquestes informacions a les quals tenim dret i que hauríem de poder veure sense sortir de casa. L'accés universal a la xarxa està molt bé, però si, a la xarxa, només trobam fàcilment els vídeos de les cantants de moda, les darreres propostes friquis i la publicitat sense fre dels fabricants d'automòbils, aquest nou dret no tindrà gaire sentit. Per no parlar del preu que tindrà aquest "dret". El ministre Sebastián va prometre per a enguany, com a dret universal al nostre Estat, l'accés a 1 mega "a un preu assequible" (sense més detalls), però tot sembla indicar que aquesta serà una de tantes promeses "a la socialista", comparable a l'aturada nuclear o al referent a l'Estatut de Catalunya. Però hi ha altres maneres de fer promeses, i a Finlàndia, per exemple, ja tenen garantits 1 Mbps des de l'any passat i 100 per al 2015, i a França també han reconegut l'accés universal a la banda ampla per menys de 35 euros.

Sort, dirà algú, que aquests països ja han fet les seves revolucions. Sí, afegiran altres, per això ara podrien fer les revolucions que els alliberin dels monopolis de les comunicacions, de les empreses d'energia i d'altres mecanismes que s'han inventat a les democràcies per aprofitar-se dels múltiples avantatges del lliure mercat sense haver de carregar amb els inconvenients. I quant a l'accés universal, promès per la senyora Clinton, confiem que sigui el pròleg i l'epíleg de les revolucions que han començat a créixer als països àrabs. Pot ser que tot acabi en focs artificials, que, d'aquí a quatre dies, l'única cosa que aconsegueixin sigui un Facebook del fonamentalisme islàmic i un Twitter que els canti contínuament les excel·lències de les monarquies del Golf Pèrsic. Per prevenir-se de les possibles conseqüències, més enllà dels cosmètics, Hillary Clinton ha aclarit que els papers de Wikileaks (i suposem que bona part d'altres documents més o menys compromesos del govern nord-americà) no entren en aquest "dret universal de connexió", perquè van ser robats i s'haurien de mantenir ocults. Llibertat, sí, doncs, però dins d'un ordre.