Per què es mobilitza la gent?

En l'àmbit més local, un delinqüent estranger romp la barrera de l'aparcament de Son Espases i aconsegueix més repercussió i protagonisme que la inauguració d'una escola allà on era necessària o que la proposta del Govern per no deixar sense ingressos una part dels aturats (tema que, si hem de fer cas als tremendistes, és la principal preocupació ciutadana). El debat se centra en l'inviolable dret a anar en cotxe a totes bandes i aparcar prop de la destinació i no en el greuge a la convivència que suposa conviure amb un verro capaç de rompre un element comú davant de les càmeres i, a més, bravejar de la seva gesta talment un modern heroi alliberador de conductors oprimits.

El peculiar sistema de Seguretat Social que tenim, alimentat exclusivament per les aportacions dels treballadors i no dels pressuposts generals, convida a creure que cadascú es fa el seu racó per a les velleses i malalties. No és vera. Els actuals cotitzants suportam solidàriament els malalts i jubilats actuals, talment esperam que facin les generacions futures amb noltros. La Seguretat Social és un contracte de solidaritat entre les classes socials i les generacions i el plantejament economicista i individualista que ha arrelat en el nostre disc dur col·lectiu ho oblida.

És a tots que ens interessa la pervivència d'un règim solidari i a tots afecta el mal ús i les bretolades d'alguns. Convé recordar-ho perquè ni el sistema és etern ni té vida pròpia més enllà de la que l'insuflem entre tots. I, si ha de tenir limitacions, que no siguin per culpa dels bàrbars sinó de variables com l'esperança de vida, un poc, i el baix nivell de relació entre la productivitat i els sous amb el qual s'alimenta. Així que no sé de què riu la claca quan un bàmbol no es presenta a una cita mèdica, trenca mobiliari o insulta un funcionari mèdic.