S'havia alimentat l'expectativa que la convenció autonòmica del PSOE de Saragossa acabaria amb una certa autocrítica i el qüestionament de l'encara líder, José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, allò que en preocupa els barons és el vot de càstig que rebran ells en les eleccions de maig per culpa de la política erràtica i demagògica del seu cap. Zapatero és una llosa tant per al PSOE com per a Espanya i només la seva renúncia a la reelecció pot fer que els electors socialistes recuperin l'ànim i els inversors internacionals, la confiança en un país que no aixeca el cap. Però no: a Saragossa es tancaren files entorn del cadàver polític del president lleonès.
S'ha de ressaltar el cinisme de Zapatero: mentre en privat els socialistes no deixaven de comentar el tema de la successió, ell els agraí "el suport incondicional i permanent", els demanà que releguin a un segon pla els assumptes interns, com ara la seva continuïtat, i els animà a encarar les eleccions de maig "amb més convicció que preocupació".
L'estratègia de Zapatero és enviar els seus contra les roques. Que aquests s'hi prestin en silenci resulta sorprenent en un partit d'esquerres.
Contra les roques
En la convenció del PSOE a Saragossa s'escenificà el cinisme de Zapatero
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
En Zapatero és un mentider consumat, però sobretot és un valent cínic, com n'Antich. És necessari passar pàgina i aviat!
És evident que els que fan una campanya electoral proposant mesures progressistes per cabar robant un 20% de les pensions als treballadors són uns estafadors.
Cinisme o no (no sóc qui per judicar) el cas és que, ben mirat, tot el procès de reforma estatutària ens el podríem haver estalviat perquè ens ha deixat en una situació força més precària: més inseguretat jurídica, manco competències que les CC.AA. que van reformar l'Estatut sense patir la presentació d'un recurs, el model d'immersió tocat, el finançament sense resoldre, un enorme desgast i cansament de la societat catalana, uns sectors refractaris i envalentits que ho volen impugnar tot i un horitzó ple d'incerteses.
L'ostia que se fotran farà història. Però ja diuen que "sarna con gusto, no pica"
S'ha de passar pàgina però sense perdre de vista que es recanvi és es neofeixisme