L'altre dia vaig anar, a l'institut de Felanitx, al batiament de la bibioteca amb el nom de Nadal Batle.
Més que un homenatge a l'exrector de la UIB, tal com digué el mateix director del centre, Nicolau Barceló, fou una vindicació de les seves idees i la seva tasca, sobretot pel que fa a la promoció que va dur a terme de les noves tecnologies, a la seva defensa de la llengua catalana i a la relació entre tot plegat.
Els assistents comptàrem amb un conferenciant de luxe: el periodista valencià Vicent Partal, expert en política internacional, fundador del diari electrònic Vilaweb i un dels grans coneixedors del món digital que tenim al nostre país. El seu parlament versà, fonamentalment, sobre la presència de la nostra llengua a Internet, un dels grans impulsors de la qual en fou Nadal Batle.
Entre les idees que ens etzibà el conferenciant, n'hi hagué unes quantes de força interessants que trob que val la pena difondre, tant pel marcat missatge d'optimisme que traspuen com, sobretot, perquè en podem extreure una sèrie d'ensenyaments amb vista al nostre comportament diari en relació amb les noves tecnologies.
Primer de tot, cal destacar el missatge que el català ha triomfat a Internet. La seva presència a la xarxa és molt superior a aquella que li correspon pel nombre de parlants. En segon lloc, la cultura catalana és l'única en tot el món que disposa d'un domini propi, el .cat.
I tot això ha estat possible, per una part, per l'impuls de personatges de la talla de Nadal Batle, però, encara més, pels esforços d'un bon caramull de gent anònima que, amb el seu comportament i amb el seu treball, ho ha impulsat. Per una part, Partal destacà la tasca dels voluntaris de Softcatalà, els quals, sense cobrar, han traduït a la nostra llengua centenars de programes, cosa que ha permès poder fer servir el català en la feina i en el lleure. Tanmateix això hauria estat de bades si no hi hagués hagut una resposta per part dels usuaris. I aquesta resposta hi ha estat. La gran quantitat de gent que opta pel programari en català, especialment aquella que fa servir navegadors en català, ha provocat la reacció a favor de la nostra llengua de les grans empreses nord-americanes que dominen el mercat d'Internet. Com a exemple, Partal ens va contar que Google, a la seva seu de Califòrnia, té vint-i-vuit persones que fan feina a la secció catalana, encarregats de traduir les distintes aplicacions de l'empresa en català i donar servei als usuaris que opten per la nostra llengua. I això és així, no perquè Googe tengui una sensibilitat especial cap a nosaltres, sinó perquè s'ha adonat que amb aquesta política pot guanyar doblers. Sap que molts dels internautes catalanoparlants opten pels productes que estan en el seu idioma i, si és
ell qui els ho ofereix, no se n'aniran a la competència.
El coneixement d'aquesta feta ens fa adonar de la importància d'emprar eines informàtiques en català. Efectivament, les empreses proveïdores de productes i serveis d'Internet o de telefonia mòbil coneixen l'idioma que fan servir els seus clients. Si nosaltres optam majoritàriament pel català, aleshores elles es veuen impulsades a oferir-nos allò que intueixen que demanam. Per tant, si volem que la cosa progressi, cal que triem que totes les nostres aplicacions i menús estiguin en català. Les empreses subministradores se n'adonaran i seguiran incorporant el nostre idioma en els seus productes futurs.
Gràcies, Jaume. M'anima saber aquestes coses.