Jordi Pujol ja havia donat signes de fatiga per les dificultats d'encaix, com es diu ara, de Catalunya a l'Estat espanyol. Aquests dies, i arran de l'amenaça judicial que pesa sobre el mètode dit d'immersió lingüística, ha dit proubasta i dóna per fracassades totes les estratègies d'entesa desenvolupades els anys en què les coses semblaven anar molt millor que no ara. El paper que va jugar el PP en la judicialització de l'Estatut de Catalunya posà fi a una etapa no exempta de problemes, cert, però fructífera per damunt de tot, i que va merèixer l'admiració de tot Europa.
La tornada, la regressió a l'Espanya més tancada (que es considera paradoxalment imperial), ha anat de bracet amb la recuperació d'espais electorals -a les enquestes, per ara- per part del PP, que, no per casualitat, ha recuperat per a la primera línia de les seves legions els personatges més reaccionaris de la militància, començant per l'oracle de la FAES, José María Aznar, assessor d'ENDESA -pensau-hi cada vegada que encengueu un llum o en endollar la planxa-. Jaime Mayor Oreja també ha tornat a fer-se visible -des dels llimbs polítics d'Europa-, i els mitjans de comunicació més representatius dels nous aires del PP donen molt de joc al doctor Aleix Vidal-Quadras, que el mateix Aznar havia posat a l'ombra perquè és un polític de mala jeia.
Aquesta reaparició de Vidal-Quadras, fill de José María Vidal-Quadras, el retratista per excel·lència de la burgesia catalana sobretot a partir de la postguerra, és potser el fet més il·lustratiu de la radicalització del PP i de quasi tota la premsa addicta, en un o altre grau de proximitat. Vidal-Quadras ha replicat Jordi Pujol, en qui ha detectat "desvaris crepusculars", que vincula al "fracàs del nacionalisme (...) impossible de dissimular", una observació desconcertant a pocs mesos de les autonòmiques de Catalunya, on el nacionalisme ha obtengut uns resultats aclaparadors. A Jáuregui també l'han "decebut" les declaracions de Jordi Pujol, com és ben natural en un socialista basc.
Un altre socialista, però, i gran intel·lectual, Xavier Rubert de Ventós, que no s'ha distingit mai per fer proclames nacionalistes i que, al contrari, ha treballat per enrobustir els ponts del diàleg de Sepharad, ha emès ara (Vilaweb) una opinió contundent: hi secunda Jordi Pujol, reconeix la profunda coherència en qui sempre havia predicat seny polític i ara "aplica el màxim realisme". Ho explica així: " I és que el conflicte dels catalans amb Espanya ja és una qüestió d'higiene mental. Viure de manera continuada l'assetjament de l'estat és molt cansat i perjudica l'ànim dels catalans (...) Pujol no ha volgut continuar en la lamentació constant ni en la Catalunya ploramiques. La independència és una aposta de reafirmació i de reforçament de l'estat d'ànim col·lectiu".
El sentiment independentista creix cada dia a Catalunya, segons tots els estudis de mercat del nacionalisme. La qüestió, tan voluminosa, sembla que no preocupa gens el govern socialista. La gent del PP, amb comentaris sarcàstics i filípiques flamejants, aplica al cas tot un seguit de dogmes. Tanta ineptitud per al diagnòstic correcte de la realitat forçosament ha de sortir cara.
Jordi Pujol assenyala un nou rumb
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Cada vegada m'agrada més Jordi Pujol.
Cada vegada m'agrada més Jordi Pujol.
Mallorquins nascuts a Mallorca que saben el mallorquí i no en fan mai ús: PP i companyia. Aquesta és la gran sagnia que patim: l'odi que professen a allò que és nostre i la devoció a qui ens ho roba.
Villas, també etic preocupat per la crisi, segurament més que tu, però no és això el que se està tractant en aquesta ocasió. La nostra preocupació també és el respecte als nostres drets, polítics, económics, culturals... O no és important això que té una llarga història? T'agradaria que maltractassen a la teva gent; li volguessen impedir ser qui és; els volguessen fer es comptes des de fora de casa...? Si vius a Mallorca procura posar-te dins la pell dels mallorquins que estimam, com és el natural, la nostra terra i la seva cutura; si ho fas demostraràs cultura, obertura, sensibilitat, democràcia... Faràs l'esforç?
Villas: A la gent del carrer la preocupen la crisi, la cultura, la identitat i moltes coses més. Intenta pensar una mica per tu mateix i no et conformis a repetir el que diuen uns o altres. Davant comentaris com el teu apareix la figura d'una persona que renuncia a la seva capacitat de raciocini.
Estais flipando.Lo que le preocupa a la gente en la calle de verdad es la crisis...
I a mi i a tota la meva familia, també!
El problema gros no és l'assetjament al que ens sotsmeten els nacionalistes espanyolistes, sinó el que patim per part dels mallorquins renegats, que es junten als forasters no integrats per destruir el nostre petit país.
L'assetjament permanent dels païssos catalans, de la nostra llengua, de l'autogovern, del nacionalisme perifèric i de l'independentisme, és clar que fomenta antagonismes forts i crispació. Segurament fa més ferme la convicció de molts de mallorquins que rebutjen el centralisme, altres començan a obrir els ulls i, cansats de tanta hostilitat i prepotència, no veuen altra sortida que no sia la independència. Seren prou forts i suficients per fer recular aquest allau de centralisme i nacionalisme espanyolista? Si miram la quantitat de peninsulars que duen dins el cervell no sé quins afanys imperialistes i una cultura que volen imposar fora casa, inmigrants que no acaben d'integrar-se i molts de mallorquins que alienats de la seva història, llengua, cultura i fins i tot del seu ADN, s'han begut allò de "'España una, grande y libre", hem de ser conscients que ho tenim cruu, malgrat la raó estigui de la nostra part. Això vol dir que la lluita serà difícil, constant, llarga i dura. Però, mal sigui vell, a mi m'hi trobaran al davant
VILLAS:
Mentre visquem en un país on els trilers del llenguatge segueixin hipnotitzant mèns, on els que es diuen "socialistes" violin reiteradament la memòria dels que si ho són, o ho van ser, i mentre la gent no recuperi la capacitat de somiar i lluitar per l'impossible, res canviarà. Els eternament utòpics, els infatigables, els imprescindibles seguirem lluitant contra gegants, tot i la mirada escèptica de milions de persones. Però un dia, potser més aviat que tard, el virus de l'optimisme dels que es revelen una i altra vegada contra el colonialisme central, es contagiarà, i ningú coneix vacunes contra l'optimisme.