"Era la gelosia el que no li deixava agafar el son i el que l'obligava a abandonar el llit -llençols i flassada en confús poti-poti- i l'obscura i silenciosa pensió per a sortir a caminar pels carrers. Tanmateix, feia tant de temps que vivia amb aquella gelosia que les imatges i paraules habituals, amb el seu impacte directe i innegable sobre el cor, no ascendien mai fins al pla conscient. En aquells darrers temps tot restava reduït a la Situació. La Situació reflectia l'actual estat de coses que es perllongava ja des de feia dos anys. No servia de res molestar-se a repassar-ne els detalls. La Situació era com una pedra, posem una pedra de més de dos quilos, que David duia dintre de dia i de nit. Durant les hores que no estava treballant, la Situació resultava quelcom més feixuga que durant la resta del temps, però això era tot. Els carrers del barri, una zona residencial descurada i decadent, eren molt obscurs i completament deserts en aquell moment.

Era poc després de la mitjanit. David girà per un cap de cantó i continuà caminant per un carrer que descendia vers el riu Hudson. A la seva esquena va sentir un feble soroll d'automòbils que es posaven en marxa: havia acabat la pel·lícula en el cinema de Main Street. En pujar a la voravia, va haver d'evitar la soca d'un arbre que creixia inclinada contràriament al sentit de la calçada. Dins la cambra que feia cantonada en el segon pis d'una casa de fusta hi lluïa una llum groguenca... Un individu embriac passà pel seu costat oscil·lant feixugament. David arribà on hi havia un rètol de carreró que no passa, saltà una tanca blanca de poca altura i s'aturà sobre el terra cobert de grava. Braços plegats, observà la fosca que tenia al davant i que era el riu Hudson. No el podia veure però el podia ensumar. Sabia que hi era, amb el seu color gris verdós profund i sempre en moviment, amb més o menys brutor. Havia sortit de la pensió sense posar-se l'abric i s'adonava que el vent era tan fred que tallava...".

Quina era la Situació de la qual aquí es parla? Aquest fragment narratiu, com la resta de la novel·la, ens mostra com l'autor ha sabut crear un món propi, un món de claustrofòbia i irracionalitat en què el perill personal domina totes les sensacions. És un clima tot lliure de maniqueismes i de condicionaments morals, quelcom que s'ha de reconèixer com existent dins la nostra societat moderna. Com el mal forma part de la realitat quotidiana. Com la violència és una malaltia inevitable i sense remei. El títol This Sweet Sickness, de la gran Patricia Highsmith, se centra en la figura d'un químic que treballa en una empresa tèxtil que, havent estat molt admirat i respectat, acaba caient dins l'abisme de la violència. I amb la violència, la seva destrucció final. El culpable de tot és aquest diable que podem anomenar "situació".