L'èxit dels bons patriòtics
És lògic que els inversors confiïn en una messió segura, amb un bon interès i a l'espera que arribin temps millors
El conseller Manera mostrà ahir satisfacció per l'èxit que ha obtingut l'emissió de bons patriòtics. Ja té previst ampliar-la dels actuals 200 milions fins a 300. És lògica aquesta resposta. Es tracta d'una inversió segura amb un interès no gens menyspreable en temps de crisi, fins i tot per a les entitats creditícies. La política pressupostària que ha duit endavant Manera, imposant totes les restriccions possibles, li permet ara assumir aquesta emissió de bons. La seva acció es basa en les previsions de futur.
Les dades apunten cap a un creixement del sector turístic a partir de la pròxima primavera. A més, la recuperació del mercat alemany fa pensar, com ha passat altres vegades, que les Balears sortiran del pou abans que la Península. Aquest nou context implica més activitat econòmica interna, és a dir, més recaptació d'impostos i més capacitat d'anar eixugant a poc a poc el deute. Aquests factors animen a comprar bons: mantenen ara els estavils en mans segures, ajuden a la recuperació i pemeten esperar temps millors.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Alerten del tancament d'aules d'Infantil a nou centres de les Illes Balears
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb un bon interés certament. Segura... no tant. Crec que, si volguéssim ser realistes, a més d'aquestes dades que apunten cap a un possible creixement des turisme, i que fan pensar en un possible augment de sa recaptació d'impostos, també n'hauríem de tenir en compte d'altres que malauradament apunten en sentit contrari. No es preveu una recuperació de sa construcció ni tan sols a mitjà termini, amb tot el que això comporta de feina i activitat, directa i indirecta. Tot apunta a que haurem de seguir soportant durant molt de temps aquestes taxes d'atur insuportables. Molts d'aturats quedaran sense subsidi.Tot apunta a que s'inflació podria tornar a repuntar i, de retruc, es cost de ses hipoteques. Ho estan fent, de fet. Sa benzina torna estar pes niguls, i es gas i s'electricitat, i tot sembla indicar que encara poden pujar més. Es sistema financer està fet un desgavell, i mentre uns s'enfonsen perquè no poden fer front an es seus compromisos, diuen que uns altres s'estan folrant apostant a sa caiguda de s'euro. No dóna s'impressió que es poders polítics tenguin gaire capacitat ni estiguin en condicions de posar ordre dins es mercat des capital. Més aviat pareix que sa cosa va a l'inrevés, que és es capital que imposa "ordre" an es poders polítics. S'edat de jubilació, ses pensions, sa sanitat, ets ajuts a sa dependència, s'educació, es transport... tot retallat. Per poder pagar es mestres, es metges i sa corrupció, an es govern no li queda més remei que manllevar 300 milions -i ja que hi som, perquè no 400 ara que mos ne deixen... i tanmateix ets interessos els haurà de pagar es poble- que haurà de tornar d'aquí un any. Què passarà d'aquí un any? És raonale pensar que pentura es govern n'haurà de manllevar el doble, o el triple, de doblers, per a poder tornar es 300 milions i seguir pagant es mestres, es metges...? Si fos així, hi hauria tanta de gent disposada a deixar'ls-hi? Quin interés hauríem de suportar, llavors, amb sa perspectiva, ja ben entesa per tothom, que s'any següent encara podria esser pitjor? Bé, pentura es Fons Monetari Internacional se mostraria compassiu i mos faria un prèstec... ...segura, no tant.