"El llogaret de Birlstone es troba constituït per una agrupació petita i molt antiga de casetes fetes en bona part de fusta, situat vora la frontera nord del comtat de Sussex. El llogaret restà durant segles sense cap tipus de modificació, però el seu aspecte pintoresc i la seva situació han atret en els darrers anys un cert nombre de residents rics, els xalets dels quals destaquen entre els boscos dels voltants. Se sol qualificar aquests boscs de vorera extrema de la gran selva de Weald que es va relaxant a poc a poc fins que arriba a les terres baixes i calcàries del nord. Per tal de poder atendre les necessitats de la creixent població, hi han sorgit algunes petites botigues, de manera que tot plegat ens fa entendre que Birlstone pot arribar ben prest a transformar-se de llogaret antic a població moderna. Constitueix el punt central d'una extensa regió camperola, ja que Tumbridge Wells, la població més propera d'importància, es troba a vint o vint-i-dos quilòmetres cap a l'est, passats ja els límits del comtat de Kent.

A devers un quilòmetre de la població i en el centre d'un antic parc, famós pels seus faigs robusts, s'alça l'antiga casa senyorial de Birlstone. Una part d'aquest venerable edifici data de la primera croada, època en la qual Hug de Capus aixecà una fortalesa en el centre de les possessions que li havien estat atorgades pel rei Roig. Aquesta fortalesa fou destruïda pel foc l'any 1543; algunes de les seves pedres angulars ennegrides pel fum foren emprades quan, en l'època jacobea, s'hi edificà una casa de camp feta de totxos. La mansió, amb les seves nombroses teuladetes triangulars i les seves finestres petites amb plafons en forma de diamant, continuava estant, si més no, tal com la va deixar el constructor en les primeres dècades del segle XVII. Els fossats dobles, que havien servit per a la defensa al seu predecessor més guerrer, s'havien anat omplint de terra i complien l'humil funció d'hort...

"Aquesta excel·lent descripció rural, paisatgística i alhora, un poc costumista, pertany a la novel·la The Valley of Fear, la vall de la por, de Sir Arthur Conan Doyle, en què una vegada més mostra el peculiar enginy de Sherlock Holmes al llarg d'un cas d'intriga i misteri. El novel·lista escocès, nascut a Edimburg el 1859 i mort a Crowborough, Sussex, el 1930, ens apropa a la societat britànica del seu temps i fa literatura de la pròpia experiència, puix que estudià medicina i aprengué el gust pel cientificisme. No era fàcil la creació del seu personatge, un tipus de detectiu impertorbable i astut, capaç de reconstruir els fets amb una gran agudesa psicològica. En realitat, es tractaria d'un personatge de dues cares, ja que el seu amic inseparable, el doctor Watson, aporta també els seus coneixements a cada nus argumental. Conan Doyle deixà alguns escrits sobre espiritisme, una afecció que d'alguna manera es reflecteix igualment en els seus relats.