El cap de setmana ens ha deixat la convenció sevillana del PP, i la pregunta sobre quan començaran els mítings polítics amb més espectadors sobre l'escenari que a l'auditori (o ja han començat?). Tot és una qüestió d'imatge, fins al punt que tots sabem que es fa una convenció perquè aparegui a la televisió que s'ha fet una convenció. I qui no s'ho cregui que es demani si s'hauria fet la convenció sense tenir la seguretat que sortiria a la televisió. I el mateix serveix per a la reunió del PSOE a Madrid de dissabte, presentada per Montilla dient que hi havia hagut "unanimitat". Si hi ha tanta "unanimitat", potser els unànimes s'haurien de demanar si val la pena reunir-se.

Tot plegat confirma que els polítics continuen confiant en la televisió, i que quan diuen que "hem de comunicar millor" en realitat volen dir "hem de sortir més a la tele". Per altres motius, també volen sortir a la tele els revolucionaris tunisians ("La revolució dels gessamins", titulà la informació l'Informe setmanal, TVE1, de dissabte, amb imatges de manifestants que porten la bandera de Tunísia però parlen sempre a les càmeres en francès): perquè mentre surtin a la televisió la repressió serà suportable.