Els mil dimonis de l'infern han posat el punt final d'una legislatura progressista i segurament, si no erren les enquestes, serà el darrer Sant Sebastià de dimonis i correfoc. De fet, aquesta setmana coneixerem el candidat popular a Cort, tota una notícia que pot acabar significant el retorn a les ofrenes florals i més fastos blavers. Tot plegat no deixa de ser una llàstima perquè ara que els de Ciutat havíem començat a dotar de folklore popular, és a dir fum, foc i dimonis, el nostre patró martiritzat i ens havíem agermanat amb tota la Part Forana de Mallorca, arriba de bell nou la dreta i ens atura la festa. I és que després de tanta crítica a l'aTIÀr Foc, al carril bici, a l'adequació per a vianants de carrers, a l'antic edifici de Gesa... és fàcil fer-se una idea bastant aproximada del que farà el proper llogater de Cort. Si a això hi sumam el currículum personal del polític en qüestió, per exemple de Rodríguez, i el currículum polític del partit polític de sempre, la cosa passa de fer por a fer pànic.

Així i mentre l'espectacle a Cort està assegurat pels amants de l'alta comèdia i la vida circense sempre quedarà el Consell de Mallorca amb una candidata popular que abans d'entrar-hi ja l'amenaça. Que a Maria Salom no li agrada la institució insular és un fet que no hauria d'anar més enllà si ella no fos la candidata a presidir-lo. Un candidata sorpresa i digitada pel sector espanyolista conservador que sembla que ha apostat pel discurs electoral de l'eficàcia i l'eficiència institucional. És, sens dubte, una estratègia tan bona com una altra, però crida l'atenció que el partit que es proclama salvapàtries de l'administració mallorquina sigui qui va propiciar, autoritzar i donar suport a tot el traspàs competencial.

Si la gran aposta per l'autogovern de l'Illa de fa quatre anys ara s'ha convertit, segons Maria Salom, en un mastodont ineficaç que surt molt car, no deu ser perquè el disseny competencial i de funcionament en el seu dia ja no es va fer bé? És possible que ningú no es plantegi que declaracions com aquestes de candidats de partits que han governat tantes legislatures no deixen de ser un acte de cinisme? On era Maria Salom quan es va aprovar la llei orgànica que modificava l'Estatut d'Autonomia? Asseguda al seu escó o fent un cafè amb els de la capital? Tant és, al cap i a la fi, els nostres diputats no fan més que pitjar el botó que toca. Seure, votar i creure, a això li diuen disciplina de partit. Predicar el que saben que no podran fer li diuen programa electoral. Així, davant tanta mentida i hipocresia no m'estranya que a Mallorca les festes les facem ballant amb els dimonis.