Sobren autonomies

TW
34

Els darrers dies han sovintejat opinions de polítics sobre l'estat de les autonomies. També el professor nacionalista Guillem López Casasnovas s'hi referia despús-ahir. Tenen raó. S'ha de fer alguna cosa. Això és un festival caríssim, ineficaç en molts de casos, patètic en no pocs d'altres, on tothom vol ser com el papà estat o les mamàs autonomies serioses. Aquí qualsevol creu necessitar una televisió autonòmica, fer teatres que estaran sempre buits, poliesportius tapats i piscines climatitzades sense clientela -una dada: climatitzar una piscina de magnitud olímpica costa mil euros al dia d'energia: facin vostès el comptes sobre quant ens costen totes- i auditòriums que només s'omplen el dia de la inauguració. I, per suposat, els presidents que començaren anant a peu pel carrer -com aquí Gabriel Cañellas- ara ja "necessiten" -els seus successors- cotxes oficials i escortes, amén dels seus consellers que també, pobrets, han d'anar manats a compte públic; i naturalment com que són tan eficients tots han hagut -com a Balears, líder en això- de crear infinites empreses públiques per tapar millor la corrupció.

Ho deia despús-ahir el nacionalista economista López Casasnovas: "L'estat de les autonomies és insostenible (...) Les demandes que hi havia (d'autonomia) no eren simètriques, no eren iguals, però el globus s'ha inflat per tots igual. Es varen crear regions (autònomes) i l'estat els va donar corda per diluir les nacionalitats històriques (...) És viable l'estat de les autonomies (només) si es recondueix. S'ha de restaurar la idea original de la Constitució que hi ha regions i nacionalitats (...) és a dir un tractament asimètric". Sí, són paraules diferents a les dites per Zapatero o, encara més, de les d'Aznar, però en el fons tots tres, i tants d'altres, el que diuen és allò que és de sentit comú. S'ha de fer qualque cosa perquè sobren autonomies. De fet, sobren totes manco el País Basc i Catalunya. Tornem a citar el millor i més perspicaç -profètic fins i tot- polític que ha donat la nostra regió: Alejandro Jaume. Escrivia que l'autonomia política només valia per a regions-nacions com Galícia, el País Basc i Catalunya -ara Galícia ens la podríem estalviar- però no per a la resta i sobretot no per a Balears, on seria engreixar encara més el caciquisme. Profeta: la va encertar. Aquí l'autonomia ha servit sobretot per escampar i massificar la corrupció (antigament, caciquisme), contaminant tant la societat que ningú no té capacitat de resposta, i sobretot no en volen tenir tots els partits amb representació parlamentària, agermanats en no fer res contra la corrupció.

Com es pot reconduir l'estat autonòmic? Només hi ha una manera. Tancant-lo. Ja ho deia Josep Melià (i Pericàs) en una de les darreres entrevistes concedides, si no la darrera, abans de morir. Ell, que era nacionalista, reconeixia que arribaria el dia que per les pròpies contradiccions del sistema (amb desset autonomies demanant i demanant, gastant i gastant) s'hauria de tancar el procés. En efecte, només així es podria no tornar del tot enrere, que no és possible desgraciadament, però sí llimar competències que sobren a les autonomies de la senyoreta Pepis -Balears, sense anar més enfora- i, sobretot, fermar en curt a totes perquè les despeses siguin lògiques i no els desbarats que per exemple aquí ens hem acostumat a veure, patir i pagar.