Aquests dies, en els diaris digitals de qualsevol signe, els comentaris damunt la llei antitabac fan fum. Els de dretes, tot sigui per anar en contra del govern, critiquen aquesta llei i criden a la insubmissió, però quan es tracta de l'Estatut de Catalunya, volen fer complir la llei fort i no et moguis. Servidora som una fumadora sense solució i, com podeu suposar, no estic d'acord amb totes aquestes restriccions, però em faig creus que la gent reaccioni d'una manera totalment revolucionària davant la llei antitabac i quedi de mans plegades davant les retallades dels drets dels més dèbils. Aixeca més passions el fet de no poder fumar a segons quins llocs o de voler acaparar tots els espais del món lliures de fum, que la retirada dels 400 € als aturats de llarga durada o la reforma de les pensions. Som conscient que molta gent abusa de les ajudes del Govern però, per molts, aquests 400 miserables euros són l'únic mitjà d'una mínima supervivència.

No entenc la poca vergonya dels polítics. Per què les retallades de despeses no comencen pels de més amunt i no pels de més avall? No sé com poden mirar a la cara la gent i encara fer-s'hi fotos tot somrients. A ells, el pa mai no els falta ni els faltarà. I em referesc a polítics de tots els signes sense excepcions.

I tornant a la maleïda llei antifumadors, no antitabac, llegint, com he dit abans, els comentaris als diaris digitals, he arribat a la conclusió que els més intolerants són els no-fumadors. No volen que hi hagi bars o restaurants només per a fumadors i per a no fumadors. En aquest país, hi ha una quantitat de bars que fa por. Prou espai per fer content a tothom sense bregues. Servidora, com a fumadora, mai no se m'acudirà entrar a un bar de no fumadors. Poques feines hi tenc. En canvi, ells volen poder ocupar tots els bars, discoteques, restaurants del país encara que no hi entrin mai. Em fa molta gràcia un dels tipus de comentari més recurrent, els antitabac exclamen tot cofois: "A la fi podrem anar als bars amb els nostres fills i podrem gaudir de les delícies d'espais sense fum" . La majoria de bars, senyors meus, siguin de fumadors o no fumadors, no són el lloc més apropiat per als infants. Si volien anar a bars, n'hi havia prou per als no fumadors i hi anaven? La majoria estaven buits. Segons pareix, ara hi haurà una legió de famílies que sortiran al carrer amb una caterva d'infants i salvaran l'hostaleria, segons ells. Ara tota la família anirà als bars de barri o de poble i els infants sentiran flastomar els jugadors de dòmino o de truc per no poder fumar o quan tenen mal perdre. També podran comprovar les excel·lències dels nostres jubilats bevent rebentats o herbes seques. El gran espectacle de les madones jugant-se a les màquines escurabutxaques els doblers de la compra abans d'anar a plaça. I si tenen sort, podran veure com treuen defora a les males un que s'ha engatat bevent gintònics solitaris al tasser. Que els infants tenguin exemples de primera mà de beure alcohol a qualsevol hora, o dels ludòpates que es juguen la setmanada a les màquines, pareix que no té importància, mentre sigui sense fum. Hi ha moltes castes de bars. Hi ha les xocolateries familiars, les cafeteries fredes com a clíniques, les hamburgueseries i les pizzeries on els infants poden enverinar-se amb el menjar fems. A tots aquests llocs, em pareix perfecte que no s'hi pugui fumar. Però els inquisidors antifumadors crec que haurien de deixar en pau els llocs on mai no aniran amb els seus infants i, si hi van, seran uns irresponsables. Beure alcohol com un fet quotidià i normal no és un bon exemple per als seus fills. Només pensar el que passarà a l'estiu amb les terrasses, posa els pèls de punta: ara les ocupen els fumadors, els no fumadors tenen la sort de poder estar dins tots els locals del país sense passar fred. Però a l'estiu? Ja vos ho podeu imaginar: ni el 36.

Només esper que no privin de fumar als pipi-can dels parcs. Qualsevol dia sortirà un il·luminat i afegirà a la llei antifumadors que per a la salut dels cans no s'hi pot fumar, com han fet als parcs a les zones infantils. Més grosses se n'han vistes.

Quan veig tots aquests despropòsits de les delacions cap als qui optam pel fum, no sé per què em ve el cap Farenheit 451. També va de fum.

No deman tornar al temps on es podia fumar al cinema, a l'autobús, al tren, etc., però com deim a Mallorca: "entre poc i massa, la mesura passa". A una servidora, sempre li queda el WC de la feina, com quan era jove a ca nostra. Tenc la sort que som l'única dona de l'empresa i tot l'habitacle és per a mi i el meu fum sense problemes. Les cigarretes clandestines tenen un altre gust.