El ministre de l'Interior no es mostrà del tot satisfet per l'anunci d'ETA d'alto el foc permanent. Digué que esperava més i, conforme amb la seva posició dins el Govern, exigí l'abandó total de les armes. Però Rubalcaba sap perfectament que aquesta vegada l'anunci és molt seriós. No es tracta de cap moviment tàctic, sinó que obeeix a un procés de reflexió dins l'esquerra arbertzale que començà el 2009 i que fructificà en dues assemblees dutes a terme l'hivern de l'any passat, on participaren, en total, prop de 9.000 militants. Allà s'acordà obrir el procés de renúncia a la lluita armada. Hi votaren a favor més del noranta per cent dels assistents. Després hi ha hagut una importantíssima tasca de mediació d'Eusko Alkartasuna. Finalment, ETA ha decidit fer una altra passa cap al seu final com a grup armat.

Se sap que el debat intern ha estat intens i que no tots els etarres hi estan d'acord. Tal volta restin en aquests moments una vintena de membres de l'organització que rebutgen el procés cap a la pau definitiva. Però, tambè saben que si tornaven a realitzar alguna acció violenta seria el seu entorn polític el qui no els consideraria arbertzale, sinó simplement delinqüents. Rubalcaba coneix al mil·límetre el procés. Sap que aquesta vegada ETA ha entrat en un camí irreversible cap a la desaparició, però tal volta al superministre li hauria agradat més un adéu definitiu al terrorisme. Ho necessita perquè el seu Govern i el seu partit es troben en hores molt baixes. Tem una derrota electoral que, en principi, s'anuncia propera. Per això volia més.

Però en termes històrics aquesta passa dels etarres, forçats pels seus suports, és profunda i sòlida, gairebé del tot irreversible.