Convivència a la força

A mi també m'agradaria que fos la bona educació i no la repressió la guia del comportament en societat. Des d'aquesta perspectiva, el discurs dels contraris a la llei antitabac és engrescador amb independència de la voluntat d'erosionar ZP d'alguns que el proclamen (i obliden la unanimitat parlamentària que referenda la llei). Però la realitat és caparruda i contradiu tan elevats desitjos. Aquestes festes he caminat per Son Verí, per primera línia de s'Arenal, per Raixa i per la volta del General.

Camins urbans, de platja o de muntanya que gaudeixen d'un tret comú: convé no perdre de vista el terra. Molts dels propietaris de cans demostren com s'equivoca de molt qui no pretén imposar la convivència amb l'amenaça repressiva i, així com per por de la multa a les ciutats procuren recollir les defecacions de les seves mascotes, aprofiten la manca de vigilància per fer de les caminades dels altres un recorregut minat farcit de merdes. Amb el fum dels fumadors hem arribat al punt que la llei imposa la convivència. Caldrà demanar que les merdes de ca siguin patrimoni exclusiu dels seus amos sense educació.