Les fronteres entre la medicina pública i la política són molt difoses. La sanitat sempre ha estat una magnífica drecera per fer entrar dins el món de la política o la comunicació de masses. Bé ho sabia Hemingway, que durant la Primera Guerra Mundial es féu oficial sanitari i partí cap al front d'Itàlia. Ben palès quedà durant la nostra Guerra Civil, amb la gran repercusió internacional que varen tenir les transfusions de sang i els hospitals de campanya al front republicà que dirigia el cirurgià canadenc Norman Bethume.

A Mallorca, la dèbil oposició antifranquista dels anys seixanta i primers setanta tenia en Son Dureta un motiu de befa per les disfuncions i errades que allà es produïen. Presentaven aleshores Son Dureta com a símbol de la incapacitat de la dictadura per gestionar els afers col·lectius.

Sí: sanitat pública i política són germanes. I a vegades semblen siameses. Bé ho sabia Hemigway quan escriví Un adéu a les armes. Bé ho sabia Juan Negrín, metge, professor de Fisiologia i president del Govern entre 1937 i 1939.

Qui sembla que ho ignoraven per complet són els responsables de Salut del Govern balear. Només així es comprèn que es volgués convertir el trasllat de Son Dureta a Son Espases en un festival mediàtic. Fa anys que haurien d'haver previst que una tasca d'aquesta magnitud, pocs mesos abans d'eleccions, tenia tots els números de convertir-se en un xou. No feia falta ser Nostradamus per intuir que a l'entrada en funcionament del nou macrohospital li sortirien bonys, forats i cruis, i que aquests tendrien una repercusió social infinitament superior a la dimensió real de cada problema concret. És un error voler convertir en actiu electoral una macroestructura plena d'ideologies i de sensibilitats diferents.

El conseller Thomàs hauria de recordar la frase de Hemingway: "Quan vegis un home disparant i un altre cagant, posa't sempre enmig. Així no t'arribaran ni les bales ni la merda".