nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
19°

La troca s'embulla...

Ara fora pont... Ara el tramvia passarà al nivell de l'autopista, la qual cosa vol dir que s'haurà d'eliminar un bocí d'aquesta infraestructura fins a l'altura de Son Bordoy. Ja s'ha vist a Son Espases que no hi ha manies per construir un pontarro a corre-cuita. Però per què no en volen fer un de més petit, a l'altura del Molinar, que alleugereixi el trànsit en una de les zones de pas de vehicles més saturada de tota la Mediterrània? Només hi ha una resposta que pugui ser lògica: el maleït palau de congressos. Aquest immens buc amb hotel annex que es fa amb doblers públis fins al darrer cèntim s'aixeca aferrat a l'autopista, la qual cosa significa que molt difícilment li poden concedir llicència d'activitats els mateixos que en paguen la construcció. No tenen altre remei que convertir aquella zona en via urbana normal i ampliar la voravia del palau de davant el palau de congressos. Com fer-ho? Aprofitant que el tamvia travessi l'autopista per eliminar un bon tram d'aquesta infraestructura, estrènyer carrils i posar-hi semàfors. Fins aquí és comprensible. Però què serà de la saturació del trànsit a la zona? És que l'entrada a Palma s'ha de convertir en un tap immens per fer possible la viabilitat del capritx d'Aina Calvo de dur endavant un projecte aprovat per Matas que preveia -extrem que rebuja l'esquerra- el soterrament de l'autopista en aquella àrea?

A més, hi hagi o no tramvia, la modificació de la zona, duent-hi semàfors, estrenyent carrils i fent subtils desviaments del trànsit menjant-se àrees verdes i mitjanes al voltant del palau s'ha de fer abans que es posi en funcionament el tramvia. En conjunt, ens dirigim cap a un pegat foradat que pot pagar Palma durant dècades.
Per què aquesta obsessió d'alguns polítics d'embullar la troca en comptes d'aclarir-la? Per què aquesta alegria de tudar més doblers públics al servei d'un palau horrorós?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idossí, fa mes de 13 anys

L'addicció a gastar compulsivament diners públics, en la qual cauen tants de polítics, és en molts de casos, superior a l'addicció a les drogues, i hauria d'ésser considerada una malaltia d'obligat aïllament d'aquells qui la pateixen, com feien antigament amb els empestats, en un lloc on fos segur que no tenen accés als cabals públics ni puguin contagiar, perquè és malaltia contagiosa, aquells altres que encara n'administren.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente