"Espanya és una vinya devastada pels senglars del laïcisme", són paraules del papa Benet XVI, ben mossegador pel que fa a la realitat catòlica del nostre país. Davant d'aquesta suposada amenaça, la jerarquia catòlica s'ha proposat una mobilització general. Diumenge passat, milers de catòlics es manifestaven a Madrid, amb el papa que els arengava via satèl·lit. L'objectiu, esborrar el laïcisme democràtic. Sí, la teodemocràcia com a defensa, des de les institucions, de la fe catòlica i de la família entesa en un suposat sentit tradicional. Com que el PP tampoc no els fa el cas que semblen demanar -sàviament aquest partit sap que les sotanes l'allunyen d'una centralitat necessària per arribar a la majoria electoral-, amenacen de crear un partit propi: l'objectiu seria prohibir l'avortament i el matrimoni homosexual i tornar a fer de la religió matèria d'estudi obligatori a les escoles. Sabem que la jerarquia catòlica ocupa cada vegada plataformes de difusió de més abast: ràdio, televisió, premsa, fins i tot en un dels seus canals de televisió -des d'un neofranquisme putrefacte- retransmeten cada diumenge la missa des del 'Valle de los Caídos'.

En els països islàmics, els catòlics són perseguits, és ben cert. A nivell global, els cristians representen una comunitat molt atonyinada: a l'Índia, el Congo, l'Iran, el Sudan, etc., els catòlics són amenaçats de mort: l'any ha començat amb vint-i-un assassinats a Egipte, tots membres de la comunitat cristiana. Des d'Espanya molts són els catòlics conservadors que, aprofitant aquesta trista persecució, emprenen la seva croada. És una dinàmica universal: la de les víctimes que, armades de les seves pors, sovint justificades, emprenen una ofensiva semblant a aquella a què volen fer front. No trigarem gaire a sentir que també els catòlics espanyols tenen molta por; no passaran molts mesos i començaran a comparar-se a si mateixos amb els jueus; parlaran de guetos i d'una inquisició institucional ara dirigida contra seu. És el discurs típic -universal- dels innocents perpetus, dels que, amb l'excusa que se senten perseguits, practiquen uns excessos de la mateixa magnitud que els que volen combatre. Els serbis practicaven el genocidi amb l'excusa que n'eren víctimes. I això mateix podem dir dels musulmans mossegadors, dels ideòlegs d'aquests atemptats o persecucions contra la fe cristiana: si maten cristians és perquè senten que la seva fe islàmica està en perill; ja ho deia Shakespeare: 'Tinc por de la teva por'. Freud deia que l'home mata per sadisme; però Hobbes va encertar-la molt més: l'home mata per por, per por de desaparèixer, per por de veure posats en dubte els seus ritus ancestrals, per defensar allò que per por -amb raó o sense- sent amenaçat.

És la por allò que mou els milers de catòlics espanyols a bramar pels carrers. La por de la fugacitat de la vida els ha portats a la fe, i també la por els fa veure 'senglars del laïcisme' pertot, sense entrar a considerar que la millor manera de defensar la fe és el laïcisme: a Déu el que és de Déu, a Cèsar el que és de Cèsar.